"Fraseologia"

El descarament de l'equip de govern es tant, sabent com saben que diga el que diga l'oposició ells van a continuar fent el que vullguen els empresaris, que ni es documenten les intervencions, ni ganes que tenen. Van, llegeixen la proposta si els ve de gust, no aporten res, i quan ho fan es per a refugiar-se en frases fetes i en estudis de cafe de sobretaula.

************************

En aquesta ocasió l'ordre del dia el reberem després de celebrar-se, almenys nosaltres perque gent del públic si el tenia, ens diuen que depen de com vaja Correus a cada zona. Ja seria hora de que vist el poc marge de temps amb que treballen, utilitzaren les noves tecnologies per a remetre'l.

***********************

Tenim en funcionament una llista de correu, per intercanviar de forma més dinàmica opinions sobre la política del nostre municipi. Llista a la que us animem a participar activament.

http://es.groups.yahoo.com/mygroups

PLE NÚMERO SIS

31 de MARÇ 2005

ORDINARI

ORDRE DEL DIA

1.- PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS NÚMERO 16 I 17, DE DATA 11-11-2004 I 25-11-2004.

2.- RATIFICACIÓ DEL CONVENI SUBSCRIT ENTRE L'AJUNTAMENT DE CARCAIXENT I LA MERCANTIL IMELSA-SERVICI DE TURISME, SOBRE EL SUPORT I PARTICIPACIÓ D'ESTA EN ACTIVITATS ECONÒMIQUES.

3.- INICIACIÓ D'EXPEDIENT DE CONCESSIÓ DE LA MEDALLA D'OR DE CARCAIXENT IN MEMORIAM AL DEGÀ DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA, JOSÉ MARIA NAVARRO DARÀS.

Els tres punts anteriors foren aprovats per unanimitat.

4.- PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 8 DEL PGOU DE CARCAIXENT SOBRE NORMES D'USOS I ACTIVITATS.

Signes (PP), deglossà l'ordenança, del que destaquem que des de l'aprovació d'aquestes normes al poble no es permetran locals nous d'esplai musical, als quals els envien cap als polígons industrials o comercials. Justificà la decisió al·legant que els horaris d'aquests locals causen molèsties al veïnat, i que tampoc hi ha una gran demanda i per tant no perjudiquen els interessos de cap interessat, ja que segons els han manifestat els propis empresaris del sector, a Carcaixent hi ha una saturació d'eixa classe de locals.

(Deu ser per això, pel que la majoria dels joves marxen cap a Xàtiva, Alzira ... les nits del cap de setmana, i per això mateixa a Festes del poble muntaren un botelló-protesta).

Igualment justificà la modificació que suposa l'autorització que al casc urbà puguen haver-hi comerços de 800 m², en el fet de no encotillar als negocis locals, i permetre'ls competir amb els centres comercials. Digué que no estaven pensant en cap cadena, encara que per a l'equip de govern municipal eren comerços locals tots aquells que estaven instal·lats al poble i paguen impostos ací, i donen feina a gent de Carcaixent.

Salom (BNV), començà dient que la intervenció de Signes havia segut molt il·lustrativa, i que ara no sabia si començar d'una manera o d'un altra, ja que havia pensat no donar noms però veient l'expedient es comprovava que a data 19 de juliol un comerç local havia presentat un escrit per registre d'entrada demanant que es modificara el PGOU per a poder ampliar el comerç.

Es a dir, que una vegada més s'estava davant “d'urbanisme a la carta”. Seguí explicant que: “Entendríem la modificació si realment fóra per adaptar el PGOU que el PP va aprovar, i no el Bloc que va votar en contra, a normativa de major rang, però no en aquest cas en el que sols es tracta de satisfer a un empresari concret com es el Sr. Roig que demana eixa ampliació”.

Per al Bloc el problema es concreta en saber que s'entén per comerç local, i no ho és per a ells aquell que trau els beneficis fóra.

Insistí en el que implicava la modificació en quant a planificació urbanística, ja que des d'ara podrà posar-se qualsevol negoci en qualsevol lloc, incidint en la configuració del poble, augmentant les necessitats de neteja en la zona, els problemes de transit ... Es a dir que en la seva opinió no sols no s'està fent res per a pal·liar l'impacte d'Eroski, sinó que a més a més es permet al primer competidor de “EL Mercat” i el comerç local que s'instal·le on vullga. En la seva opinió, seria més normal que se'ls obligara a traslladar-se als polígons com fan amb els pub's, la venda de materials ... etc, ja que com els polígons seran en paraules del PP una realitat prompte, no hauria d'esperar-se molt el Sr. Roig.

Aclarí que no es cert que es tracte d'una modificació provisional, ja que encara que la norma pot ser-ho, el cert es que els efectes es quedaran.

(En aquest moment tant Xelvi com Signes demanen la paraula, i l'Alcaldessa opta per donar-li-la a Signes)

Signes: “Disculpes Sr. Xelvi, però vull contestar una cosa molt concreta al Sr. Salom, que ja en la primera intervenció ha fet una patinada, per que resulta que eixa instància la presentà el Sr. Roig a petició d'aquest equip de govern, ja que acudí a fer-nos una consulta i li demanarem la presentara”.

(Nosaltres diríem que qui ha patinat ha segut Signes, explicant com es fan les coses a l'Ajuntament: donat-li forma al fet.)

Digué que s'havia consultat a l'associació de comerciants i que aquests digueren que els semblava bé, ja que tenien associats als quals els interessava.

(Li semblava bé a qui? Per que l'associació no ha consultat res als seus associats, sent com és una mesura de tanta importància per al comerç local).

Raonà que eixes supefícies no tenen tantes diferencies amb els comerços locals, i que tot el mon havia anat a comprar a elles i sabia quina era la gent empleada. Que el soroll, la brutícia i l'aparcament era inherent als comerços i que per tant sols podien regular els efectes que causen, per a disminuir les molèsties. Negà que anaren a vindre milers de centres comercials, encara que la normativa ho permetera, ja que comercialment no els interessava, i que per tant mantindre la normativa de l'any 98 era un error.

Digué que Salom també patinava en el referent al comerç local, ja que segon l'estadística aquests havien augmentat molt, havent-se atorgat moltes llicencies. I se la jugava que les baixes no eren tantes.

(Tot un estudi estadístic rigorós, científic i seriós: Me la jugue!!!).

Finalitzà dient que no compartien el criteri que els centres comercials anaren a arrasar amb tot.

Xelvi (PSPV), explicà que inclús acceptant les estadístiques de l'equip de govern, el que era evident era que el que creixia i creava riquea era el comerç local, i que semblava que oblidaven que tenien l'obligació de protegir-lo. I que era probable que amb eixa mesura que anaven aprovar acabaren amb ell.

Al seu parer no existeix cap necessitat de modificar les mesures en els casos dels establiments als que Signes havia fet referència. Raonà que hi ha un comerç de pura subsistència i que no pot competir a pèrdues amb els centres comercials. I exposà que cada centre comercial que obri destrueix al seu voltant uns 40 llocs de treball, i que això també son dades estadístiques, de manera que fomentar això es igual que destruir la riquea local, quan proporcionalment qui paga impostos es el comerç local i qui crea més llocs de treball també.

Digué que no sabia si “s'ensenyaran a base de galtaes en els Jutjats, ja que si diuen que es un model transitori i al temps dona llicencies definitives, es evident que després no podrà canviar-ho”.

Criticà que no es diguera per a qui era útil la modificació, ni quants components feien que hi haguera tan gran necessitat de fer el canvi, o si corria perill d'anar-se'n Mercadona si no s'aprovava la modificació, o si aquesta era d'efectes immediats.

Al·legà que la modificació no anava a garantir que es quedaren eixes empreses, ja que per moltes ampliacions que es feren, si després els seus estudis econòmics aconsellaven que marxaren ho farien, sent negocis als quals els era plenament aplicable la frase: “Amor d'amo, aigua al garbell”. Digué que era de la mateixa opinió que Salom, i que si la modificació vinguera per adaptar-se a la normativa sobre soroll seria lloable, però que no es el cas. Continuà explicant que: “Parlen d'industria major i menor, però el cert es que llevat de l'amic Revert que s'ha fet una indústria allà, ací no hi ha moltes més”.

Salom, criticà que se li havera demanat a l'empresari que presentara la instància per que l'oposició vera que era una demanda d'ell, ja que si volien fer-los partícips també se li havera pogut demanar que parlara amb ells. Digué que es preguntava qui era l'associació empresarial i qui no ho era, ja que segons qui siga sera més representativa o no ho sera la seva posició, al temps que recordava qui estava a les llistes del P.P. a les darreres eleccions.

Digué que no sabia si amb eixa mesura acudiríem tots els empresaris a la vegada o no, però que en qualsevol cas, si no es tenia esperança que anaren a vindre, encara es feia més evident que estava fent-se un favor a alguna persona en concret. I que en la seva opinió el que calia era potenciar el casc urbà per que fora atractiu, net i es poguera transitar, sent innecessària una modificació d'una norma que s'aprovà a l'any 1998 quan Mercadona ja hi estava al poble.

Signes, li contestà a Xelvi que encara que sols s'havera referit al casc antic, el cert es que una part important del poble esta dins d'eixa zonificació. Al·legà que en el seu paréixer el comerç local es menut però no de subsitència i rebatí que no estagueren fent res des de l'Ajuntament per a recoltzar-lo, i que el propi moviment de negocis a l'Avinguda demostra que el comerç local va bé.

Recordà que tots estaven d'acord amb la vinguda d'Eroski, ja que l'efecte anava a ser el mateix si s'ubicava a Alzira. I insistí en el fet que ara hi ha uns altres hàbits de compra, i que son els consumidors els que manen.

Al·legà que continuava oberta la possibilitat de rezonificar el casc urbà i que encara que sols haveren passat uns anys, la situació era totalment diferent no sols per Eroski, encara que reconegué que era el que mes hi havia influït.

Finalitzà amb la sorprenent afirmació que res de tot això (referint-se a la modificació) anava a mantindre's més de 5 ó 6 anys.

Xelvi: “Que vosté no sàpia que va ocórrer d'ací 6 o 6 anys es raonable, però que no haja encarregat a la gent de l'Ajuntament un estudi no ho es, igual que vosté no vullga entendre que la tendència europea no va cap on vostes van. Si no volen acceptar que el motor i els que faciliten la vida a Carcaixent son els xicotets empresaris, diga-ho clarament”.

Li replicà que confonia els termes de consumidor i de productor, i que els impostos no els paga el consumidor, ni aquest crea llocs de treball.

Finalitzà demanat-li a la Sra. Alcaldessa que se li tinguera tant de respecte com ell tenia a la resta, referint-se a Revert.

Revert (PP), anuncià que anava a ser molt breu ja que segons ell no tenia facilitat de parlar com parlen els altres regidors. Aclarí que no feia signes estranys, si no que es limitava a demanar la paraula i digué que no era cert que no s'estaguera fent res des de l'Ajuntament, per que: “Si no ho sap, li ho dic jo, que al Centre d'Empreses estan fent-se cursos per als autonoms i els empleats, i també per que sapien que va a ocòrrer quan vinga el centre comercial, ja que sabem que van a patir. El problema es que hi ha poca participació per que la gent ja ho t'assumit”.

Continuà dient que no coneixia per que no te temps per a llegir-les, les revistes d'economia a les que abans Xelvi havia fet referència, però que en la seva opinió el consumidor es el que mana, i el xicotet comerç ho te difícil, per això si alguna empresa ha volgut ampliar se l'ha ajudat, ja que la mesura no es sols per a Mercadona.

Xelvi: “Sols contestar-li i breument, ja que si hi ha alguna cosa que em pose nervioset es que sense saber de les coses es parle, si no sap d'estadístiques, ni ha llegit mai eixes revistes, ni sap d'economia, es increïble que parle. Si no sap que les mesures que hi ha plantejat no son estructurals, no entendrà que no aprofiten. El consumidor es sols això, i el consum es finit i el pastís no es pot repartir més”.

I acabà convidant a Revert a contestar-li.

Alcaldessa: “No senyor Xelvi, qui dirigeix el debat soc jo. No he parlat en tota la nit per motius evidents (pel que sembla, estava refredada), però Sr. Xelvi el tinc per una persona lectora i instruïda, i recorde la frase de Sòcrates de <solo sé que no se nada>, apliquese-la. Lamentable el que he sentit”.

(No sabem si la Sra. Alcaldessa es referia que trobava lamentable que el regidor de promoció econòmica manifestara que no té temps de llegir revistes d'economia, perque l'ocupa llegint-ne de les del seu sector comercial privat).

Xelvi: “Es a mi???. Apliquese-la, apliquese-la. No li l'accepte”.

Alcaldessa:”Li ho repetisc”.

Revert: “Jo no llegisc revistes d'economia, però vosté no llegira revistes del meu sector, i si anem això ....”.

(El detall està Sr. Revert que el regidor ho és de l'oposició, no el responsable de l'àrea empresarial de Carcaixent, i que vosté llija revistes de cotxes ens beneficia en poc a la ciutadania).

Albertmésqueres: “Més que res ... Alternativa com a grup tenia clar el sentit del vot, però ara el té superclar”.

Continuà recordant el problema que se li presentà quan estava a l'equip de govern per part d'Intermarche i d'Arbona, i que si aleshores tingué clar el vot ara entenia era més difícil, ja que no es deixa entrar al poble a Intermarché però que en la seva opinió “El Mercat” no s'havia modernitzat i que com la mesura no afectava sols a Mercadona, entén que s'estaria prohibint a ciutadans de Carcaixent invertir al poble.

(Ens preguntem que li falta en opinió d'Albertmésqueres al Mercat per a considerar-lo modernitzat, t'atenen personalment, hi ha varietat de preus i productes frescos, hi hi ha número en les parades de major cua, cadires, promocions, entrega a domicili, obrin divendres a la vesprada .... Com no siga que falta el carro.)

Anuncià que anava a abstindre's per que entenia a les dues parts, però que si el seu vot fóra decisiu votaria a favor.

Salom, li digué a Albertmésqueres que discrepava que qualsevol ciutadà poguera anar a un banc i fer eixa inversió, com una cadena comercial, i que encara que la seva feina no era fer-li l'oposició a ell creia que el seu punt de partida era erroni i volia aclarir-ho ja que la seva postura no es prohibir a la inversió de cap ciutadà, si no en posar fre als grans i per tant li demanà que votara en contra.

Albertmésqueres: “Si he usat massa la paraula prohibir, està mal usada, que jo prohibir ... ja saps .... que mai he tingut competències de tràfic”.

13 vots a favor (PP), 7 vots en contra (LR/BNV/PSPV) 1 abstenció (AV)

5.- INFORMES I COMUNICATS.

6.- PRECS I PREGUNTES.

Es tractà per via d'urgència la instància presentada pel regidor del Bloc Joan Martinez, en la que explicava que per motius laborals no podia seguir assumint el càrrec.

S'aprovà per unanimitat la urgència.

Joan (BNV): “Després d'haver votat la urgència, anava a demanar-vos el vot en contra”.

Recordà que feia 10 anys que estava a l'Ajuntament duent a cap un treball amb transparència i honestedat, i que al seu parer s'havia fet una bona feina que hi havia conduit que estigueren alli les criatures (dirigint-se a Salom i Albelda), entrà un i ara hi ha tres regidors.

Digué que era un fins després ja que qui sent la política no pot anar-se'n a casa, i desitja sort als amics de l'equip de govern, al PSPV i La Rosa i en general a la família socialista. I acabà dient que si be no havia fet referència a cap persona en concret, si volia fer-ho respecte a Albert en record dels primers anys junts al Consistori, que foren bastants contundents.

Xelvi: “Respecte al regidor que se'n va no hem tingut massa temps de tractar-nos, però la relació ha segut correcta, i vull reconèixer-li la valentia per les seves declaracions en premsa referent al partit socialista”.

Empar Aranda (PSPV): “Vull, encara que el company ha fet una bona declaració, reconèixer-li que haja segut un representant honest del nacionalisme d'esquerra i un exemple de l'estima a un País”.

Albertmésqueres: “Sempre ens hem mirat a la cara, encara que ja saps que jo soc més de poca ratlla i molt de blau. Et desitge molta sort i ací tens un amic”.

Signes, digué que havien vist ja la dimissió de varis regidors i que sempre apareix un sentiment estranys, difícil de concretar per que no se sap si felicitar per la nova etapa, agrair la passada.... Recordà que no estava a l'etapa anterior, però que sabia que fou efervescent i que es el sentiment nacionalista el que duia a Joan a viure intensament la política.

“Si vull dir que ha segut una persona maltractada per la política, no pel grup, ni pels companys, però ser regidor úinic es dur”.

Salom, recordà els esforços de Joan per que la marca UPV fora visible i tota la seva dedicació, que hi ha conduit als resultats actuals. Digué que si bé es cert que fou dur i contundent era el que tocava fer en aquells moments i que s'alegrava que els fruits d'aquells història foren els d'ara. Finalitzà desijant-li que anara tot bé a la nova època.

Alcaldessa: “Vull tornar-li un regal que em feu e un moment difícil: la confiança. Molta sort”.

Després animaren al Sr. Secretari a què després de tants anys diguera unes parauletes, però com no volgué dir res s'alçà la sessió.

Els regidors de La Rosa tampoc tingueren res a dir.