Nosaltres, com a ciutadania de Carcaixent, votants i electors del nacionalisme d’esquerres i de l’esquerra social,

Ens adrecem a:

les Executives del Bloc Nacionalista Valencià, d’Esquerra Republicana del País Valencià, d’Esquerra Unida del País Valencià i a qualsevol altre partit o moviment que des de l’esquerra i des de la visió nacional del país se senta vinculat a la idea que propugnem.

Us comuniquem els resultats dels nostres debats i anàlisis, amb la intenció de fer-vos-els saber i demanar-vos que actueu en conseqüència.

1.- Descripció de la situació. La incúria amb la qual estem essent governats en els darrers anys reclama una acció cívica valenta, encaminada a aturar el mecanisme que permet l’accés a l’alcaldia de Carcaixent de persones i formacions polítiques que, lluny d’estimar-se la ciutat i fer-la còmoda i segura per als que l’habitem, actuen amb supèrbia i amb la intenció clara de servir-se’n i fer-ne un trampolí personal cap a d’altres instàncies que res tenen a veure amb el bon govern municipal.

        La pobresa intel·lectual, la voracitat especuladora, la docilitat partidària i la manca de plantejaments polítics, i fins i tot d’ideologia ens ha abocat a viure en una ciutat que pateix, com a conseqüència directa, mals i dificultats de tota mena:

·       Desestructuració social: els ciutadans i ciutadanes ja no senten la necessitat d’organitzar-se al voltant de projectes comuns de creixement cívic, perquè ho consideren inútil, amb la càrrega subjectivament negativa que darrerament això connota, com a conseqüència de les actuacions que descrivim.

·       El partit governant, lluny de fomentar la cultura i la pedagogia de la participació, ha esdevingut el garant de l’estatus quo que tant li convé.

·       La imposició del populisme com a fórmula de relacionar-se des del poder municipal amb la societat civil.

    El govern municipal reviscola el recurs de “pa i      circ” i ho veiem en salutacions, visites,       inauguracions, saraus, obres de dubtosa     necessitat i actituds poc respectuoses envers la      nostra intel·ligència i la capacitat de        discerniment que com a adults que som ens      assisteix.

·       Cultura del nacional catolicisme duta fins extrems veritablement ridículs : La presència institucional dels governants en actes religiosos catòlics no és més que la icona formal d’una actitud militant que reconeixem en d’altres actuacions clarament confessionals:  Fer la generosa donació d’un edifici singular a una universitat catòlica que només atendrà els estudiants que puguen pagar-la. Atorgament de cuantioses i continues subvencions a associacions religioses junt a la facilitació de mitjjans per a dur a terme les seves activitas. Alterar la circulació al centre de la ciutat per tal de facilitar l’aparcament dels autobusos d’un col·legi concertat. Prendre a l’assalt les instal·lacions esportives per tal d’allotjar els seguidors d’un cap d’estat i líder espiritual d’alguns dels carcaixentins i carcaixentines, però en cap cas de tots els habitants. Fer onejar la seua bandera  al balcó de tots, sense tenir en compte que entre els ciutadans i ciutadanes es dóna una espontània i sana multiculturalitat, fruit dels anys d’evolució democràtica i creixement col·lectiu que hem viscut.

·       Donar a un indret nou pel que fa a l’aspecte, però vell i ben conegut pel que fa a la història local el nom de plaça d’Espanya és una decisió estranya a la toponímia local: ni els alcaldes més  franquistes van tenir una idea semblant.

·       Docilitat submisa als dictats del partit: són l’últim esglaó del seu partit polític davant la ciutadania i no el primer esglaó de la ciutadania davant l’administració pública.

·       Destrucció sistemàtica del nostre entorn, i com a conseqüència de l’estil de vida que ens és propi i de la manera de relacionar-nos.

·       Oblit sistemàtic de la nostra identitat com a poble, amb llengua i trets propis, nul interés pels perills que encalcen la nostra llengua i les agressions que pateix, sota el recurs demagògic de proclamar la seua defensa, mentre esperen deshonestament que l’ús social acabe restringint-se a l’àmbit familiar i afectiu.

 
2.- Les causes i responsabilitats d’aquesta situació són directament imputables al Partit Popular, però en la gestació de l’actual estat de les coses, s’ha d’incloure com a responsables alguns alcaldes anteriors, que, amb sigles polítiques progressistes, van assentar les bases de la desfeta que patim.

3.- L’evolució previsible ens fa albirar una nova victòria del partit liderat per Lola Botella (amb o sense la companyia d’algun altre amic de la sinecura oficial),  i la seua possible renúncia posterior a l’alcaldia, deixant-la en mans d’un fidel seguidor, amb la qual cosa és fàcil col·legir que el PP entrarà en una dinàmica d’enfrontaments i que la manera de tancar les desavinences continuarà essent la de la cadena de favors continuats, però molt més aguditzada.

 
4.- La nostra posició. Diguem-ho clarament:

·       L’objectiu prioritari és arribar a uns acords programàtics i d’actuació coordinada  al voltant de les idees de progrés nacional i social que servisca per mirar endavant amb il·lusió, sense pors ni febleses, recuperar la dignitat i la capacitat de decidir, criticar democràticament, amb ulls i mans nets,  les pràctiques grolleres que sistemàticament han  substituït la bona pràctica política  i , com a conseqüència,  allunyar  del govern municipal les persones, les formacions i els comportaments que tant de mal ens fan.

·       Engegar una oposició coordinada que evidencie el populisme i demagogia dels mals governants, per tal de governar des de l’esquerra i des del nacionalisme.

5.- La proposta: El punt de partida vindrà donat pels fils comuns, compartits per tots i amb capacitat d’unificar l’entramat ideològic.

        Totes les formacions a les que ens adrecem tenen en els seus programes un territori ideològic compartit:

 •Aconfessionalitat

 • Reafirmació de la identitat nacional i ple ús social del valencià.

 • Voluntat d’aturar la destrucció del medi i dels mitjans de producció

 • Evitar les  cadenes de favors com a mecanisme de falsa cohesió al voltant del projecte que actua com a Mecenes amb els diners de tots.

 • Ocupar-se dels serveis públics amb criteris d’eficiència, retornant-los a la seua veritable raó de ser: anivellar desigualtats.. Només amb uns serveis socials dignes i suficients podrà Carcaixent sentir el fenomen de la immigració com una novetat i no com una amenaça.

        Ordenar racionalment la despesa municipal, prioritzar les despeses i fer front als deutes.

        Afavorir la vertebració comarcal  i mancomunar esforços.

        Canvi d’estil: Abandonar el populisme i substituir aquesta pràctica  per la d’escoltar què diuen els ciutadans i ciutadanes, què necessiten i com volen ser governats.

        Adoptar comportaments democràtics i respectuosos amb la ciutadania, fer-nos  sentir que hom aplica en les institucions democràtiques el que ha estat proposat en els programes electorals, sense vergonyes ni falsos escrúpols...  la dreta espanyola, no dubta, nosaltres tampoc.

6.- CONCLUSIÓ: Propugnem  que el Bloc Nacionalista Valencià és a hores d’ara la força política amb major autoritat democràtica en l’oposició local i

        Reclamem a aquest partit polític  que encapçale i assumisca la responsabilitat de convocar la resta de formacions a la unitat.

        Reclamem d’Esquerra Unida del País Valencià la fidelitat a les seues sigles i als seus principis indestriablement vinculats amb l’esquerra social, i la valentia de recuperar un camí que no li és històricament alié: establir aliances estratègiques profitoses per a tots.

        Reclamem d’Esquerra Republicana del País Valencià la generositat democràtica necessària per tal d’establir els pactes polítics que tant i tan bé han exercitat en altres instàncies.

        Tenim el convenciment que cal una actuació conjunta de les voluntats del progrés i nacionals perquè les polítiques reals siguen les més convenients als interessos del poble, de la ciutadania, de l’economia, dels valors socials i culturals, del sentiment nacional i de la dignitat cívica.

Carcaixent, octubre de 2006.

Signat: Grup Arrels.