"25 anys de pau"

Fins i tot per als més joves lectors de l'Esparsa aquesta frase els ha de recordar alguna cosa, malgrat que molts d'ells ni tan sols hagueren nascut quan fou lema a l'any 1964 de la celebració per part de Fraga i resta de capitostos franquistes dels vint-i-cinc anys de repressió i criminalització de qualsevol ideologia divergent. Fou una frase que durant anys i anys rebotà a les ments de la ciutadania, penetrant en les d'aquells que volien tancar els ulls, vivint dia a dia sense preocupar-se de res que no fóra la satisfacció de les seves necessitats més immediates i individuals i augmentant la impotència dels que, pel contrari, es rebel·laven contra eixa apatia,eixa delegació del seu futur i de la seva vida en mans d'uns dictadors, perquè ,de dictadors i criminals, n'hi hagué més d'un.

I a què ve ara açò? Doncs al fet que ironies de la vida, eixe ha sigut ara l'oferiment que s'ha fet des de Conselleria de Territori i Habitatge en la persona del Sr. Blasco i en nom del Partit Popular (la sang... que els estira), al PSPV, un pacte en matèria d'urbanisme que garantira segons l'exmembre (tardà aixó sí, com correspon a tants tardodemòcrates que s'apuntaren al carro de la lluita antifranquista quan la cosa ja anunciava la seva fi) del FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriotic, d'inspiració marxista-leninista), Sr. Blasco Castany: "el desarrollo sostenible de la Comunidad Valenciana en los próximos 25 años".

Més que de desenvolupament sostenible és evident que allò que busca la dreta és que s'impose la pau, la seva pau, novament, altra vegada, acallant les veus divergents. Representades hui per hui en els moviments cívics i independents que no poden silenciar-se perquè no tenen més interés i motivació que la defensa del territori. No hi ha contraoferta política amb què temptar-los ni properes eleccions en joc, sols milers i milers de gent al carrer, esguitant el territori, en uns casos minoritaris dins la minoria, en altres amplis, en tots ells heterodoxos, persistents, obstinats, difícils de controlar …. I per tant amb dues úniques possibilitats per acallar-los: la criminalització i els pactes amb el PSPV.

D'ambdues fórmules en sabem prou els nacionalistes: contínuament hem de suportar el descrèdit, que ens acusen del fet que causem danys a béns públics quan fem un acte, que insultem als nostres escrits, que vivim fora de la realitat, que amenacem o fem ús de la violència. L'estratègia de la criminalitació i descrèdit és un instrument poderós al servei de l'autoritat, legitima totes les seues actuacions garantint-se la complicitat social: Conten que una alcaldessa va manar retirar una pancarta crítica amb els urbanitzadors de torn, passant-se pel forro el dret a la llibertat d'expressió dels ecologistes i al remat resulta que la pancarta no estava situada dins el seu terme municipal. Però igual tenia, com els responsables eren una minoria radical en contra del progrés, tot estava permés. …. I què direm de pactes: patim l'invent de la Loca Acadèmia, i recentment i una vegada més hem fet de conillet d'Índies de com tornar a vendre el futur del País amb l'Estatut de la vergonya …. Per no parlar, en un sentit més ampli, del pacte aquell de l'acomiadament de Saplana: la mateixa quinzena que se n'anvava de minstre de treball a Madrid pactà amb el PSOE l'estatus dels expresidents de la Generalitat Valenciana, tot un encert polític de la socialdemocràca indígena. Tot grans pactes, grans consensos, això sí, sols entre dos partits, per una banda ningunejant la resta d'opcions polítiques, i per l'altra ignorant que molts ciutadans no es veuen representants per cap polític i que també tenen coses a dir.

Ara potser, ens toque la tercera plaga i veiem com va escenificant-se el tercer pacte, i després d'un tira i arronsa i uns desgranaments de declaracions de diversos representants "socials": patronals, sindicats … s'acabe confluint en el que suposara el definitiu atac al nostre poble, així mataran dos pardals d'un tir, o aixó creuen ells. I què es busca amb aquestos pactes per part de l'esquerra institucional? La complicitat del PP cas que guanyen la Generalitat i els esgarramantes de carrer continuen, continuem, protestant? O llençar un missatge a les forçes urbanitzadores-finançadores de partits polítics? Un senyal de l'estil: Tranquils, senyors de la rejola, que amb nosaltres TAMBÉ hi haurà PAIS i urbanitzacions, veus? Ara pactem el que faça falta amb l'enemic, vosaltres financeu el cambio tranquilo, que venen nous temps però farem que tot canvie perquè tot continue igual, citant aquell Gatto pardo

Si finalment s'assoleix eixe acord, amb el qual es busca desactivar els moviments cívics antiespeculació-mediambientalistes-ecologistes (que ja es sap que van indiscriminadament contra uns i altres partits), també es retorcera una volta més l'anell que ens oprimeix com a nació. Perquè: quin poble serem quan una tercera part del nostre territori estiga invadida per immobles enormes? Grups residencials per a estrangers que no mai s'integren ni aprenen els nostres costums, ni mai no parlaran valencià, sinó que més aviat faran més grossa la llosa de la deserció lingüistica, obligant-nos novament a parlar-los en castellà. O de projectes especulatius com els camps de golf que poc tenen a veure amb els nostres esports i que consumeixen recursos que d'altres sectors, com ara l'agricultura, reclamen, afectant a més, a l'equilibri natural. Qui protestara perquè l'unica feina que s'oferte siga la del sector de la construcció o la del turisme, obligant-nos a treballar ben lluny de les nostres ciutats, restant-nos tot temps per a participar en res? Qui respectarà el treball al camp? Qui sabra d'ací a uns anys d'on provenien les nostres lleis civils? Naixeria d'ací uns anys una exigència de respecte pels nostres rius i barrancs? O ja no caldrà, perquè estaran tots encaixonats per evitar avingudes a les noves urbanitzacions construïdes vora el càixer, sinó damunt? La Font-Roja serà alguna cosa més que un hotel? L'Albufera serà sols l'espai on transcorre "Cañas y barro"? Què ens diferenciarà d'Almeria? De Múrcia?

Sense creure-nos que la defensa del territori ha de ser una prioritat per al nostre poble, anem abocats al fracàs. No podem quedar-nos en un lema de manifestació, en una protesta aïllada en el temps; hem d'aprofitar la nostra experiència organitzativa, les nostres xarxes i la resistència al desànim que ens ha fet estar encara ací, malgrat tot. Donant suport i participar sumant esforços amb altres grups i col·lectius, sense abanderaments ni protagonismes però amb voluntat ferma i consciència clara que cal posar aquesta tasca entre les nostres prioritats.

En qualsevulla lluita, les tàctiques d'atac varien per a sorprendre a l'enemic, l'espanyolització també ho ha fet i no sols agredeix la llengua. Sense territori no hi ha nació, o almenys no n'hi ha sense les senyes d'identitat pròpies.

Han institucionalitzat la secessió lingüística, han vedat el pas a un major autogovern, i sols els queda segellar el territori. Mai millor dit el de segellar. El pacte ofert al PSPV és un caramel enverinat que esperem que la gola de vots no els faça engolir.

En qualsevol cas, sempre estarem ací amb tu, per que l'única forma d'avançar és creure en la gent, creure que el coneiximent i l'honestitat personal de tots nosaltres-vosaltres facen que no deleguem en ningú la nostra obligació de treballar per un futur més digne, no convertint-nos en simples titelles que altres interessos moguen a la seva santa voluntat.