L'Esparsa Edita: Grup Arrels Apartat de correus 159 46740 Carcaixent Catalunya
www.arrels. org
No és responsabilitat del Grup Arrels cap dels
articles que hi apareguen signats. Sols ens reponsabilitzem de
l’”Editorial” i de la secció “La Traca”.
El Consell de Redacció d’Esparsa té tota la
llibertat de modificar els articles que li siguen adreçats si per motius de
maquetació fos necessari, respectant sempre el sentit del text i sense capgirar
la seua intencionalitat. Carcaixent 2003.
Aquesta revista està finançada pel Grup Arrels,
els nostres subscriptors i subscriptores i aquelles entitats privades que
s’anuncien a les nostres pàgines.
A l’Entitat Pública Local encara no li hem
demanat cap subvenció enguany, hem preferit publicar l’Esparsa i vore com
s’ho prenen, us mantindrem al dia.
EDITORIAL O de la Lois i les realitats que ens fan ser cada dia més pobres... d'esperit
Ja fa temps que ens hem instal·lat en un púlpit
estrany i perillós, des del qual ens dediquem a profetitzar sobre els desastres
que acabarem assumint si no som capaços de competir amb la resta del món i de
generar riquesa ràpida, d'aquella que es veu i s'aprofita ara que estem vius.
Això que diem es veu molt clarament al Carcaixent del PP i a la València del PP
i al món occidental, subsumits en una miopia autista que fa combregar amb rodes
de molí a un gruix de població centrat en la supervivència acomodatícia per
a ells i els seus. Només ens queixem quan ens toquen el culet amb una canya
verda, i som incapaços d'estar alerta, de preveure, amb aquella perspectiva lúcida
que caracteritzava els nostres avis quan deien: "A ixe els veig vindre
d'una hora lluny!!". No som capaços de reaccionar. Ens hem cregut les màximes
vitals dels senyorets de les taronges: "Jo pa què collons vull indústria
al poble? Si no n'hi ha, millor... aixina tindré a la porta sempre una filera
de dones demanant-me faena!!" o bé: "La faena la done per vostés. A
mi, a la meua dona i a les meues filles no mos fa falta. Aixina que si m'ho
posen difícil: tanque portes i s'ha acabat!!". Quanta mentida assumida com
a certa. Els senyors de les taronges, els senyors dels pantalons i els senyors
de la gestió de l'oci i els serveis, com els que vindran amb l'Eroski, no saben
de res que no siga guanyar i guanyar a costa dels treballadors i de les
treballadores. I ara que ja poden aconseguir treballadors d'altres zones del món
que puguen omplir les fileres de demanda de llocs pírrics de feina, ens deixen
ben clar que l'empresa no la tanquen, sinó que la "deslocalitzen"...
se'n van a altres llocs on les regulacions laborals són molt menys exigents,
per no dir inexistents, a explotar la fam i el dolor de dones, xiquets i homes
amb hores i hores de feina malpagada i, com denuncia Intermón, Amnistia
Internacional i altres ONG, a contribuir a la generalització del menyspreu pels
drets humans, pels drets de la civilització. La Lois se'n va de Carcaixent amb
la seua raó, amb les mans netes i, sobretot, amb la tranquil·litat que,
segurament, no li passarà absolutament res... els autobusos que els de la Lois,
presumiblement, pagaven en els anys de la transició per portar personal a les
manifestacions blaveres els han servit de molt. 
Ells saben molt clarament que
poden tancar totes les fàbriques encara que no tinguen pèrdues de cap tipus* (vegeu
un interessant recull de premsa al respecte al final de l’article),
perquè han construït amb els seus amics polítcs, els del PP i abans els del
PSOE, escollits, incomprensiblement, amb els vots de molts dels ciutadans i
ciutadanes que ara rebran la "canyà al cul", un sistema permissiu, un
sistema basat en la llei del més fort i no en la justícia social igualitària.
La Lois juga amb les nostres pors i amb la nostra inconsciència i irreflexió.
Quants de vostés, estimats lectors, deixaran de comprar qualsevol producte de
la Lois ara que se'n van? I si ho fan , durant quant de temps podran aguantar la
potra dels seus xiquets o xiquetes que els ploren l'últim toret texà perquè
està de moda? Quants de vostés, amics i pacients lectors, miraran cap a un
altre costat quan vegen que el pantaló de la Lois és uns centimets més barat
ara, malgrat conèixer que el fan amb el patiment injust de molts treballadors
del tercer món, que viuen i treballen amb una qualitat de vida que dóna ganes
d'arrojar? I el Marqueset o com siga que es diu ara l'empresa que el
control·la? I... han sentit a dir que la Schweppes també vol emprendre la
porta d'eixida lateral? I quan la vida econòmica al nostre poble s'haja reduït
a una explotació agrícola de taronges i taronges i més taronges depenent d'un
aigua que s'emportarà el PP a regar els camps de Golf de les urbanitzacions
d'Alacant o els que ens incrustaran a La Galiana i sense massa gent jove que
vulga renovar la sava dels llauradors actuals, què? I quan l'alternativa siga
assumir la nostra condició de ciutat-dormitori amb empreses d'explotació
laboral com les d'Eroski que igual obren un centre de les dimensions que tindrà
el de Carcaixent, com el tanquen i se'n van, aleshores què? Resposta previsible
de la senyora alcaldessa i de la seua camarilla pepera: encara tindrem més
terrenys per omplir-los de cases absents d'encant, de carrers uniformes i
grisos, de ciment net i creador de riquesa barata... com en la Bossarta, no
donya Lola? O de camps de golf perquè l'aigua que els perversos catalans i
aragonesos no ens volen donar continue sent una arma política burda i plena de
mentides... O de tinglados comercials que facen creure a la ciutadania que la
feina que se'n va per un costat, apareix per un altre: i tot resolt!! El PP de
Carcaixent vetllaran per la pobreta gent que els "malos" han deixat al
carrer... proposant-los feina de "qualitat".... Quants de vostés,
amics i amigues, coneixen gent que treballe als centres comercials de la zona?
Estan contents amb els seus horaris, amb els seus sous, amb els seus drets
laborals? Quants d'aquests llocs són segurs i permeten que la vida de les
persones es puga desenvolupar amb dignitat? Eroski serà la solució de què? Hi
ha al darrere una idea concreta del poble que volem, de la societat que
desitgem? Tornen les propostes sublims de l'època Vernich & Vallés i Cia.
per fer del nostre terme un empori turístic de collons de mico, amb llacs
interiors al Reialenc i un llarg etcètera bestial? Ens fa l'efecte que ens vénen
fum i que ens hem acostumat a estar fumats i a anar passant mentre no ens la
facen massa grossa, com en Irak, com en la informació sesgada i tergiversadora
de la realitat després dels atemptats terroristes de l'11M... llavors se'ls en
va anar de les mans, i la gent va reaccionar: els convidàrem a eixir per la
porta d'emergències... excepte a Carcaixent, excepte al País Valencià... què
passa, que els valencians, els carcaixentins i carcaixentines estem fets d'una
pasta especial? No ens l'han feta massa grossa encara?
El govern del PP a la Generalitat no té res a dir? Sí, davant del tancament de la Lois ha dit: "Tampoc són tants 500 llocs de feina" i encara no ha estat per rebre cap sindicat per mirar de contrastar les dades que ofereix l'empresa amb les dades que aporten els representants dels treballadors. És clar que no són tants, només 500. I les famílies, i l'economia afectada dels pobles i ciutats d'on viuen. Però el senyor president del parlament valencià, l'intatxable Julio de España i olé, sí que es pot pemetre el luxe de cobrar més de 150.000 € a l'any, sense que la cara li caiga de vergonya d'un tros, sense que li agafe un mal de ventre i es cague en els pantalons... i vostés i tots nosaltres ens fem els cecs i deixem que facen. Deixem que facen urbanitzacions sense parar (han passat per Oropesa i han vist Marina d'Or? Han anat a Cullera últimament?), al cost que siga, perquè s'òmpliguen les butxaques els mateixos amb el que és de tots: el territori, que és finit i fràgil. Ens deixem seduir pel guany ràpid que suposa que un constructor o un grup d'interés especulador ens compre les fanecadetes de taronger a uns quants milionets... quin mal fem? Quin?
Vivim en una època de poques llums i de molta
submissió. Ens hem arribat a creure que la injústicia social s'ha acabat perquè
sempre tenim a taula un paquetet envasat de pa de segó que ara ens diuen que és
tan bo per a la salut, perquè la gana ja no ens toca a la porta de casa. Perquè
podem comprar un DVD per 35 € i tirar-lo al foc si es trenca, perquè
"per què l'has d'arreglar...? Si no val la pena...". Ens hem cregut
que el verb SER ja no existeix i l'hem canviat pel verb TINDRE, que no som ningú
si no tenim, que no som treballadors i treballadores quan ens deixen
treballar... la consciència de classe és una mandanga passada de moda, perquè
avui tots podem empenyar-nos amb una hipoteca a baix cost per comprar una casa
aparellada en qualsevol zona del poble (fins i tot les més inundables, perquè
amb el govern popular mai s'inundarà res...)... hem aprés a viure al dia,
d'una altra manera, i hem substituït la dependència de la fam, per la dependència
de l'opulència... només hi ha una diferència: la fam, com a mínim, esperona
la intel·ligència i obre els ulls per veure que la fam només la pateixen els
que la pateixen, el que anomenem una classe social. L'opulència de baratillo en
la qual ens hem instal·lat ens fa ser humans tristos i apagats, panxacontents
amb les nostres insensates dependències, egoistes per protegir el que tenim i
ens fa oblidar que la fam continua existint al món... i que nosaltres som
d'aquest món, no d'un altre.
La nostra resposta quina hauria de ser? Proposem:
1. Davant d'un tancament empresarial com patiran els de la Lois, Exmarqueset, etc.: informar-nos de què vénen i no comprar-los res. Mai, s'ha acabat. I a més, informar a tots els que ens envolten i a tanta gent com siga possible utilitzant els mètodes més moderns, de què s'ha de fer per no comprar-los res. Ells faran els pantalons on vulguen, però no ens els vendran ací, si està en les nostres mans.
2. Davant de la destrucció del territori amb la construcció embogida: no comprar més propietats i invertir els diners en vida. Viure la vida: oci, cultura, preparació professional, inversió en la nostra família i amics, viatges, enriquiment humà... això també genera llocs de treball i ens fa més lliures i més conscients. No votar mai al PP ni a qualsevol partit que justifique aquest estat de coses. Mai. Mai més.
Participar en campanyes de protecció de l'entorn, com la de la Bossarta. Eixir al carrer i sentir-se corresponsables del que passa al seu voltant. La política que permet fer lleis com la llei actual del sòl ha d'estar tutelada per la ciutadania activa, no per grups de pressió que acaben portant al sac als seus testaferros polítics. L'oposició ha de ser el pal de paller de tota aquesta veu, i si la veu no se sent, són ells els que s'han d'encarregar de dur-la als foros públics. I si l'oposició no pot, no sap o no vol fer-ho millor... la feina està en les mans dels carcaixentins i de les carcaixentines, per començar.
3. Davant de la creació de noves zones comercials com la que tindrem: no deixar passar ni una sola injustícia laboral, ni una. L'arma està en les nostres mans: som nosaltres els que comprem i són ells els que s'han d'acostumar a saber que la força és de tots nosaltres, que sense el que comprem (en aquesta societat que ha substituït el concepte de ciutadania pel de consumidors i consumidores) ells tampoc no van enlloc. Hem d'aprofitar-nos de les armes que ens dóna aquesta maleïda societat de consum per llençar-los a la cara els seus arguments i les seues decisions quan calga fer-ho.
4. Davant d'unes eleccions: No deixar-nos enganyar per les bones maneres d'escola de monges i l'elegància amable i sibilina dels representants polítics que ens governen. Han estat, són i seran còmplices ideològics de l'explotació laboral, de la destrucció ecològica del nostre territori i del que som com a nació, de la nostra cultura pròpia i diferenciada. El PP és de dretes, ho ha sigut i ho serà... i les dretes no miren ni miraran mai pels treballadors i les treballadores, sinó pels Sáez Merino cada cop que decidisquen fer una barbaritat com la que volen fer ara a Carcaixent... als del PP els precedeix una bandera penjada a la seua seu el 18 de juliol que representa tot allò contra el que hem lluitat tants en la nostra vida. Ells mateixos ens deixen ben clar qui són, no ho diem nosaltres.
Així que ja està bé de tanta inconsciència col·lectiva: que tothom isca al carrer a deixar el seu granet d'arena...no, el seu terrós dur i compacte; ja no valen excuses: "Tinc molta feina... els xiquets m'ocupen el temps... tots els polítics són iguals... no hi ha res a fer, ells faran el que voldran...". NO. Podem fer molt per canviar el que tenim, podem fer-ho tot... perquè està en les mans de cadascú de vostés, més del que ells es pensen. Una acció concreta per començar a caminar: NO COMPRAREM MAI MÉS CAP PRODUCTE DE LA LOIS. És un bon inici. Només hem de despertar-nos d'aquest somni beat i obrir bé els ulls, perquè tots els altres (els de la Lois,els dels Marquesets, els del PP, tots els promotors de les mil Bossartes i camps de golf...) ja els tenen ben oberts... fa temps que els tenen!! Són ells tan poderosos? Som tots nosaltres tan febles?
Recull
de premsa al·lussiu al tema:
"En 1999, el grupo valenciano facturó 20.500 millones de pesetas casi
el doble que hace cuatro años y obtuvo 3.412 millones de beneficio antes de
impuestos. La progresión de las ventas en el último lustro se ha sustentado en
el dinamismo de las exportaciones que, con casi 13.000 millones de pesetas, ya
suponen el 62% de la cifra de negocio del grupo."
Font: El Mundo, 09/04/00
"El grupo textil Sáez Merino facturó 147,86 millones de euros el
pasado ejercicio 2001, lo que supone un incremento del 9 por ciento con respecto
al 2000."
Font: Europa Press 20/03/2002 (20:24h.)
"..... beneficios de 3,6 millones registrados en 2003. "
Font: Noticia Levante-EMV 30/07/04
"El grupo valenciano Sáez Merino presentó hoy su plan de
competitividad, que contempla la reducción de la plantilla en 548 trabajadores,
el cierre de cuatro centros de producción y la externalización de más de la
mitad de la actividad de confección. [...] Además del cierre de plantas -que
afectará a los centros de Torrent, Ayora y Carcaixent, en la provincia de
Valencia, y al de Casas Ibáñez (Albacete)-, la empresa textil prevé un ajuste
de la plantilla de trabajadores de la planta de Benaguasil."
Font: Estrella Digital 16/07/04
"Los sindicatos UGT y CC OO aseguraron ayer que el informe sobre el
grupo textil Sáez Merino realizado por la consultora Pricewatherhouse, que ayer
les fue expuesto en un primera reunión que continuará el viernes, tiene como
«única finalidad, avalar y justificar el despido de 548 personas» y «no
tiene nada que ver con la situación económica de la empresa», ya que «no
aporta nada nuevo» y solo «viste» una decisión previa."
Font: Levante-EMV 28/07/04
"La pretensión de Sáez Merino no es otra, dijo Lara, que reducir
costes aprovechando la mano de obra barata y la ausencia de derechos laborales
que hay en países como Marruecos y Tuñez, adonde se quiere subcontratar la
mitad de la producción del grupo, que comercializa las marcas Lois, Cimarrón,
Caster y Caroche."
Font: CLM-Empresa 28/07/04
CALENDARI DE MOBILITZACIONS
CONVOCA: CCOO
(Més informació al Comité
d’Empresa o a la seu local: C/Cándido Hernández 46 de Carcaixent)
Dia 13/09/04 19.15 h Assemblea a l’Auditori
Municipal.
Dia 16/09/04 20.00 h Concentració davant
l’Ajuntament de Carcaixent.
Dia 22/09/04
Vaga
18.00 h Manifestació a València. Eixida des de la Plaça Sant Agustí.
L A T R A C A
MASCLET DE LA SUBMISSIÓ DE L’HÒSTIA!!
Diu el Levante-EMV
que hi ha una parella de valencians, gent d'Agullent, per més senyes, que fa
tres anys que es barallen amb l'administració perquè se'ls va ocórrer sol·licitar
poder fer de pares d'una xiqueta xinesa, amb l'esperança de poder oferir-li un
bon futur i que poguera ser, quan fóra major, el que volguera, per exemple,
ciutadana valenciana, o enginyera de telecomunicacions, o llauradora, però amb
un futur clar. Diu el Levante-EMV que a València, a la Conselleria de Benestar
Social de la Generalitat Valenciana del PP, des de l'any 2000 (com a mínim) hi
ha alguns funcionaris que emeten informes que recomanen que aquest matrimoni
d'Agullent no puga adoptar la xiqueta que volien. Diu també que el conseller
del moment ho va signar, suposem que amb la displicència de la quotidianeitat.
Els motius per la recomanació de la “no idoneïtat” (resumint-ho amb
sinceritat) és que aquestes persones d'Agullent “no saben hablar con la
fluidez suficiente el idioma castellano, y utilizan siempre el valenciano, con
lo que su capacidad para adquirir conocimientos y conocer conceptos se ve muy
mermada”. Al nostre poble, que som persones de bé i tenim fills i filles que
creixen sanots com a roures, als funcionaris i polítics que han signat informes
que diuen coses com les que diu el Levante que han escrit, els diem d'unes
quantes maneres, cap ni una sona bé, i no serem nosaltres qui us hem de fer
suggeriments al respecte. Confiem en la vostra intuïció que copsarà la nostra
mala llet i ganes de fer sang, si més no, metafòrica. Només ens permetrem una
coseta: ens caguem ben cagats en tots ells. Són els enemics de sempre, els del
nostre poble i els de vostè, lector. Aquesta gent no ens vol. Bé... sí que
ens vol, ens voldria exterminats com a nació, morts, aniquilats, anorreats,
convertits en el que ja són ells: castellans de València, els millors
espanyols... els traïdors als seus ancestres i els enamorats d'una gran
mentida: “la modernitat i el progrés passa per assumir la cultura i la nació
dels espanyols”. Gràcies a aquesta gentussa els pares d'Agullent s'han quedat
sense ser-ho, almenys d'aquella xiqueta xinesa, i la xiqueta s'ha hagut de
quedar en qualsevol orfenat abandonada i somiant que algun dia no hi haurà
funcionaris i polítics sense escrúpols que els vulguen mal ni a ella ni als
seus pares que ja no coneixerà... la justícia, ara, al 2004, diu que tenen raó
i que poden adoptar. Ho ha dit tres anys després. Tard, com sempre. I als
funcionaris fills de sa mare d’ells, i als politicastres de saló que donaren
el vist-i-plau a
aquella aberració qui els exigirà ara responsabilitats? Una
conclusió que us recomanem a tots: ells no tenen raó, nosaltres sabem qui som
i sabem que el valencià, el català que parlem a València, és una llengua com
qualsevol altra i que serveix per al mateix que la resta de les llengües, per a
viure, per a estimar-se, per a criar fills, per a fer ciència i literatura, per
a barallar-se i per fer les paus, per a ser intel·ligents i per dir a la cara
el que es mereixen aquella gent de la Conselleria de Benestar Social: sou uns
grandíssims espanyols i només us mereixeu tanta desgràcia com el vostre cor
podrit puga assumir... no sabem si haureu entès el que us hem dit, no sé si
podreu assimilar els “conceptes” que uns valencians, catalanoparlants com
nosaltres, us diem. Ni ho sabem ni ens importa. No ens cal per res el vostre
espanyol, ja us el podeu confitar i pronunciar tantes “jotes” i “zetes”
que se us ennueguen en la gola i facen una bola tan grossa que us enverine la
vida. Redacteu tants informes com voldreu, no serem mai castellans, almenys
mentre hi haja gent valenta com aquella parella d'Agullent. Gràcies, amics
d'Agullent, per no cedir, gràcies per no creure les mentides fastigoses
d'individus tan mesquins. Feu-vos un favor, viviu sempre en valencià, sempre...
per nosaltres, pels nostres fills i filles, vinguen d'on vinguen, per tots els
que vivim ací i per tots els que vulguen viure amb nosaltres acceptant-nos com
som. No som espanyols. Que ho sàpien d'una vegada.
MASCLET DE LA BANDERA FRANQUISTA
Segons una notícia publicada al diari Levante-EMV el dia 18 de juliol (coincidència?) a la seu del PP es penja la bandera espanyola franquista. L’explicació que dona Lola Botella (alcaldessa de Carcaixent) tampoc té desperdici: “Un militant passejant pel carrer passa per davant la seu, veu que no està la bandera espanyola, puja a la seu, busca una bandera i, sense adonar-se’n, troba la bandera que va penjar al balcó”. Caldria preguntar-se:
¿Un
militant qualsevol que passeja pel carrer? No ens han de voler fer creure que un
militant que porta clau de la seu és qualsevol dins del partit.
¿Aquesta
persona busca una bandera i “troba” la bandera franquista? Òbviament la
troba perquè el PP local té a la seua seu una (o més) banderes franquistes i
il·legals. Per què? Per què els sap greu llençar un símbol d’una època
que ells consideren millor i el guarden per si tornen temps millors?
MASCLET DE L’ENTREVISTA
En plena voràgine de la campanya mampresa per la plataforma ecologista
“Salvem la Bossarta” el número 18 de la revista local independent
“TERRA” apareix al carrer. És un número especial “La Bossarta” i conté
una entrevista ben amable i còmoda al regidor d’urbanisme de Carcaixent. Serà
que l’Ajuntament no té al seu abast suficients mitjans de comunicació? Que
la seua revista (GENT) no és suficientment capciosa i manipuladora? Que no
poden estar en premsa quan vulguen? Hi ha necessitat que un col·lectiu de gent
implicada en la conservació del paratge natural li done cabuda a les pàgines
de la seua publicació a un dels responsables de la seua destrucció? Independent
no vol dir que has d’estar en un terme mig sempre, que has de donar cabuda a
totes les opinions. Vol dir que la teua opinió, la pròpia i legítima, és
independent de partits polítics o grups econòmics. Una altra cosa és que es
tinga complexe de moderador de tertúlia...
MASCLET DE LA BOSSARTA
El dia 19/08/04 la Plataforma Salvem la Bossarta ha presentat 1.913 al·legacions contra el projecte d'urbanització de La Bossarta. El fet es pot considerar d'un gran èxit donades les circumstàncies en contra amb les que s'ha trobat el col·lectiu: la presentació per via notarial en un intent d’exculpar a l’ajuntament de la seua complicitat en el projecte urbanitzador, les dates intempestives de presentació de projecte (en ple mes d’agost) i amb una forta resistència per part de l’ajuntament a fer la més mínima concessió a favor del moviment ecologista de Carcaixent ...
De ben segur que en circumstàncies normals la protesta hagués estat més sorollosa i la resposta ciutadana més nombrosa. Però no es pot evitar una lectura del tot desautoritzadora de la política de Lola Botella a Carcaixent. Mai més ha de dir que ella governa per a tot el poble, per als interessos de tots. S’ha fet evident que, com a mínim, hi ha 1.913 persones que no estan d’acord ni amb la seua política mediambiental ni amb la urbanística.
MASCLET DEL
DESMENTIT
El Grup Arrels vol desmentir que haja sol·licitat a l’alcaldessa que retire l’assignació econòmica del grup municipal de La Rosa de Carcaixent i que ens la done a nosaltres de subvenció per fer l’Esparsa.
Encara que ja no publiquen cap pamflet, els seus regidors acudeixen als plenaris i a les comissions puntualment, una altra cosa és que no es note.
El
mirall italià a Carcaixent
Actualment s’està donant a Carcaixent la implantació d’un “nou
model de ciutat”, de forma poc dissimulada i amb un cert entusiasme un
dels prohoms del PP local ho defineix com: un
nou model de ciutat que permetera treball i major qualitat de vida. Nosaltres
tenim molt clares les propostes: dinamisme comercial (Eroski, parc comercial,
etc.), zones industrials (4 polígons en tramitació), creixement urbanístic
(amb propostes de vivendes socials i generació d’ocupació per a molts
professionals: fusters, pintors, fontaners, electricistes...) i potenciació del
turisme (oferta hotelera, promoció de cases rurals, patrimoni...).
Els
que realment sembla que està passant és que recentment ha coincidit a
Carcaixent un període de creixement urbanístic accelerat, l’elecció de la
nostra ciutat com a lloc d’implantació del centre comercial Eroski i el fluir
dels diners autonòmics en forma de subvenció cap al “Bressol de la
taronja”. Tot açò es vol presentar com a èxits de la gestió de l’actual
equip de govern però traguem a l’aire dos mostres de gestió municipal:
U,
La Lois/Marqueset:
En
un breu espai de temps a Carcaixent aprendrem per partida doble el significat de
la paraula “deslocalització”. En menys d’un any les plantilles de dues
empreses amb ubicació a la nostra ciutat es trobaran al carrer. Les seues famílies
ho sentiran. Els fusters, pintors i electricistes, no. Les constructores, no. El
PP tampoc. D’açò no seria just responsabilitzar l’equip de govern, ni
aquest ni cap altre. En el sistema econòmic en el que ens trobem l’empresa és
sobirana, el poder polític no hi pot influir. ¿Aleshores per què es fan
declaracions des de l’ajuntament assegurant que es recol·locaran a l’Eroski
les persones acomiadades? L’empresa basca farà la seua selecció de personal,
però amb tota probabilitat, no serà amb criteris de caritat cristiana. Emplearà
a la gent que estiga preparada, que s’avinga als seus horaris i a les seues
remuneracions. I als solars devastats que deixaran aquestes empreses no es poden
crear noves empreses? I als solars desocupats del polígon actual de Carcaixent?
Hi ha realment una necessitat de moure 4 nous polígons industrials amb aquest
panorama? ¿O amb l’oferta de polígons s’espera atreure empreses que han
rebutjat instal·lar-se al nou polígon de La Pobla Llarga (més avançat que
cap dels 4 de Carcaixent) o el de Sant Joanet, o el d’Alberic, o el de
Massalavés (400.000 m2)?
DOS,
Comunicació amb Alzira:
La
reforma del Pont de Xàtiva a l’entrada d’Alzira era necessària, però
s’ha pensat amb el cap? Per què no s’esperen que l’alternativa d’accés
a Alzira, i a l’autovia, l’Avinguda de La Ribera, estiga acabada? O
preguntat d’una altra manera: ¿És cert que es van reunir a prendre café i
pastes les alcaldesses d’Alzira i de Carcaixent i una li va dir a l’altra
que s’esperara i l’altra li va contestar “que d’això rés”? Que, per
a ella, els interessos d’Alzira estaven per damunt dels de Carcaixent? Que no
volíem l’Eroski? Doncs ja tens Eroski. I que faria l’obra ara, encara que
no s’acabara abans que vingueren les pluges de la tardor. Però que els de
Carcaixent ja s’ho farien si volien vindre a comprar a Alzira! On hi havia
oportunitat de tornar a veure el poderio
de la nostra alcaldessa, la seua finesa negociant, les seues influències en la
Conselleria del ram, ... Què se n‘ha fet? No-res. Li han passat per damunt.
Una volta “desarmado y cautivo el ejercito rojo” també en Alzira,
Carcaixent ja no és el municipi PPero més important de la comarca. 
Bé, i l’alcaldessa, amb eixa destresa negociadora amb la conselleria,
i amb les constructores que tant van a guanyar a Vilella, què ha fet perquè
ens acaben l’avinguda de La Ribera? No-res. Està a mitges, mal feta, incapaç
d’absorbir la meitat del trànsit
que haurà de suportar una volta estiga en funcionament el centre comercial.
MkAntoni