EDITORIAL O COM DECLARAR-SE NECIS DE SOLEMNITAT
No hem pogut resistir a fer-vos un comentari de la targeta nadalenca que ens ha fet arribar la col·lectivitat més patidora i més angoixada pels nostres ressecaments corporals: la "publicación nº 15" de la seva fulla parroquial particular. Perquè ningú no es preocupa tant des de les seves cases de Sant Blas i Madrid de la qualitat de la nostra aigua, com els amics "POPULARES". El PP vol que quan acabem de llegir el pamflet tinguem clars els següents punts:
a) el que acabem de llegir no és un pamflet.
b) el fet que l'aigua ja siga bona perquè beguen "abuelets" i prenyades és un èxit de tots (però d'unes gavines més que d'altres coloms).
c) ja saben escriure en castellà.
d) tenen moltes fotografies i dibuixos de llibres de catecismo (us recomanem vivament el "dibujo" de la sabana africana).
e) tenen excel·lents assessors d'imatge que els han dit que el groc-pet no crida l'atenció i pot servir com a color base del full de propaganda preelectoral perquè no fa l'efecte de propaganda preelectoral.
f) Saplana, per si no ho sabíeu, és igual d'alt que el campanar de Carcaixent; considerant "alt" tant des d'un punt de vista físic, com polític, moral i altruista.
g) Ah!: no tenen "agüela".
La nostra intenció no és criticar, que quede clar que després de llegir aquesta editorial només voldríem que tinguéreu presents els següents punts:
a) açò no és una editorial d'ESPARSA.
b) no volem criticar el despetorre de la POPULARITAT carcaixentina.
c) si escrivim en català no és per molestar Saplana, o no exclusivament.
De fet el nostre escrit d'avui vol ser un cant esperançat per la utopia. Perquè estem convençuts de la bona voluntat dels populars, de la magnífica tasca caritativa que fan quotidiana- ment a la casa del poble, i de la il·lusió que tindrien quan algú de la Conselleria "de Obras Públicas" els va dir que ja podien deixar de comprar marraixes de 10 litres de Solan de Cabras perquè "el problemita del agua puerca esa que bebeis ahí ya os lo hemos mirado, y os vamos a canalizar esa otra agua llena de ácidos de excavación que encontrastéis en la Fuente de la Viña,
aunque todos sabemos que ese manantial durará menos que un caramelo en la puerta de un colegio". És aquesta il·lusió la que nosaltres no podem deixar de destacar, perquè volem imaginar la utopia: la il·lusió per la feina ben feta amb l'esperança de l'agraiment popular als populars.
El gavinam popular segur que ha imaginat el poble de Carcaixent en peça eternament agraït al "sumo sacerdote": Saplana. Tot llegint el pamflet veiem el que les persones del Partit Popular s'imaginarien: en l'extrem del paroxisme popular, una "camionà" plena de marraixes d'aigua venia en comitiva al poble i Saplana conduia el tràiler. I igual que passava en "Bienvenido Mister Marshall", els carcaixentins i les carcaixentines, ataviats amb trages de "farolaes" i amb pentinats de "regionalismo bién entendido", omplíem el carrer Santa Anna al "son" de l'himne de Múrcia. Tots féiem volar al vent milotxes i bufes grosses, coloms blancs a milers, els quals havien de lloar el nom del nostre benefactor, el pare atàvic que ens portava el mannà, que ens abeurava com el llaurador abeuara els matxos després de la faena d'un calorós dia d'estiu, tots suats.
I darrere del tràiler hi havia "ellos": LOS POPULARES. Més frescos que una rosa, més contents que un Panxo, més mudats que una haca en festes. Tots rises, cants i lloances. L'emoció de la burreta portant el Pare Etern a Jerusalem... amb confetti i tot.
"¡Ay POPULARES, os resibimos con alegría! ¡Olé Saplana, con Cartagena en la Conselleria!"
Per fi el poble de Carcaixent entrava en vereda, s'adonava de la vàlua POPULAR, de com havia estat d'injust durant més de dotze anys amb el seu treball ardu, silenciós, denodat. Les dones i les xiquetes ploraven i comentaven entre elles: "¡como hemos podido ser tan injustos!". Els hòmens i els xiqüelos tenien aquella brillantor falangista en els ulls, d'estar al davant d'una cosa molt transcendental, molt antiga, molt eterna: la lluentor de la terra que reconeix els seus pròcers: "Caramba Saplana, recordones: ¡hay que ver qué bién puestos los tienes!."
Arribaven a la plaça Major i feien una missa pública multitudinària, en castellà, en la qual es beneïen tots els milers de marraixes d'aigua sana i neta sense "mircrobios" que Saplana personalment (Saplana personalment, repetim), sota pali, ens havia aconseguit. I en el súmum de l'epopeia tothom oblidava les veritats.
Oblidaven, obliden encara, que el problema dels nitrats en l'aigua no el solucionen fent pous nous, i que requeriria una inversió en investigació així com l'adopció de mesures de control en l'adob de les terres i en la depuració de l'aigua; ens volien fer passar superficialment pel fet que aquest pou nou que han foradat no serà etern i que el consum irresponsable de l'aigua provoca constantment que els pous s'assequen. Oblidaven que al costat d'aquesta solució magnífica també han tingut unes altres grans intervencions públiques a propòsit de petits problemes d'aigua: la previsió de construcció de 4.000 cases en tres urbanitzacions noves en el PGOU de Vernich i Vallés, les quals sembla que no provocarien un consum d'aigua desmesurat, no; la realització d'una gran inversió a Carcaixent per a atreure el turisme rural, amb la creació d'un llac artificial (ple d'aigua, suposem) on poder fer un esquí aquàtic molt rural; o encara, si fem història, com els agrada fer a ells, oblidaven que la construcció d'urbanitzacions sense albellonat i conduccions sanitàries (San Blas, amb exalcaldes i exparlamentaris populars oculistes al cap)no contribuïen en res a crear una aigua de qualitat a Carcaixent.
Oblidaven que les campanyes preelectorals d'aquesta mena, de res no valen en Nadal, perquè tots sabem que "Per Nadal, cada u al seu hostal" i els problemes es veuen d'una altra manera; el millor moment era pel Cap d'Any, perquè ja se sap: "Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any". I ells s'han posat a filar tard.
I oblidaven que no som estúpids, que la seva política diària complaent i buida no es pot amagar darrere d'èxits pírrics com aquest; que aquesta felicitació tan "to er mundo es güeno" al poble de Carcaixent, a nosaltres, ens sembla barroera i ridícula, com el color que han triat per al paperet. Perquè no ens creguem res d'un partit que tria els seus presidents entre gent desarrelada, que no representa ni els interessos del poble que l'alimenta, ni la llengua ni la cultura del país. En definitiva, que no ens creguem res i, per molts anys, desitgem al poble de Carcaixent que tinga la sana capacitat de llaurar-se una opinió pròpia sobre totes les coses. I, efectivament: buscar i pretendre presents i honors és de necis. Sabeu què vol dir tirar-se terra als ulls? Salut.
Aprofitem per a contar-vos com a anat la Campanya de Solidaritat amb Cuba.
El Grup Arrels, amb la col·laboració del C.I.T.M.I.-Carcaixent i de l'Associació Universitària "Quatre Vents", realitzà durant la primera quinzena de desembre passat una campanya de solidaritat amb els estudiants universitaris de Cuba. Aquesta campanya consistia en l'aportació solidària de material escolar per part dels alumnes de les escoles públiques de Carcaixent Francesc Pons, José María Boquera i Víctor Oroval.
A l'Institut de secundària sembla que els alumnes no es van entusiasmar gaire per la proposta i la participació va ser molt escassa. Per altra banda, l'única escola pública que no col·laborà, el C.P. Navarro Daràs, es va excusar per la poca solidaritat mostrada pels seus alumnes.
El material que recollíem eren llàpis i bolígrafs. La quantitat total recaptada ha estat de 500 llàpis i 500 bolígrafs.
La idea inicial era recollir suficient material com per poder-lo repartir entre les universitats de Santiago de Cuba i La Habana. Però per la quantitat recollida, aquest material serà destinat, exclussivament, a la Universitat de La Habana.
Per altra banda, l'Associació Universitària "Quatre Vents" ha recollit fulls entre les facultats del campus de Blasco Ibañez amb la mateixa finalitat. En aquest cas, els resultats tampoc no han estat tan possitius com esperaven.
Aquesta campanya hem intentat, amb la nostra petita aportació, recolzar el poble cubà i les seues reivindicacions. Des d'ací volem denunciar el bloqueig impossat pels Estats Units, que ja dura 38 anys, així com les repetides agressions que des de la primera potència econòmica i militar del món es realitzen contínuament envers l'illa de Cuba.
Grup Arrels
CORREU...
Tot seguit reproduïm una carta que ens adreça Esquerra Unida de Carcaixent en referència a un masclet publicat al número 19 d'ESPARSA. Aquest masclet no volia criticar l'ús partidista del conflicte del PGOU que ha enfrontat durant molt de temps la societat de Carcaixent i els actuals, i passats, governants. Nosaltres pensem que és lícit, i necessari, que partits polítcs facen ús de temes com els del PGOU en concret i del conservacionisme del medi ambient en general perquè l'Ajuntament de Carcaixent, el seu plenari, són fòrums vàlids per defensar aquests interessos. Nosaltres el que volíem dir en el masclet és que el col·lectiu "La Rosa de Carcaixent" anava a presentar-se a les properes eleccions locals a Carcaixent (i tampoc açò és cap crítica, cada persona i/o col·lectiu és lliure de presentar-se a unes eleccions si ho considera necessari, que quede clar d'entrada), i sembla que encertàrem, pel que es dedueix de la premsa (LEVANTE-EMV, 18-12-97). Pensàrem que el masclet, tal com quedà redactat, era una forma subtil de dir-ho. No hi ha més i no hi ha menys, tanmateix cadascú, i més si se sent ferit, té dret a dir la seua opinió. Nosaltres brindem ESPARSA, ho hem fet sempre, a totes les forces políticosocials de bé perquè hi expressen la seua. A continuació el text íntegre del col·lectiu local d'Esquerra Unida:
Carta oberta al Consell de Redacció de la Revista "ESPARSA"
Estimats companys:
En la vostra última revista, la número 19 d'octubre de 1997, en l'apartat "LA TRACA, PER A LA GENT DE TRO", ens critiqueu injustament amb el "Masclet del Front popular".
Hem d'aclarir-vos:
No és cert que hàgem tingut la menor intenció electoralista, ni sectarista, en el llançament del mencionat pamflet verd contra el PGOU del Sr. CONE & Navarro, simplement ocorregué que durant l'última setmana del mes de juliol, data en la qual es va confeccionar i repartir el dit full, ningú d'altres organitzacions socials, també com nosaltres, enfrontades a eixe PGOU, estava localitzable o disposat, de forma que sense el seu consentiment no podíem incloure'ls en el full.
Quant al Grup Arrels, hem d'aclarir-vos que estiguérem en contacte, des del primer moment amb un representant vostre i aquest ens feu saber que el Grup Arrels, per motius organitzatius interns, no podia abordar el treball que veníem realitzant des d'aquesta "miniplataforma" d'oposició al PGOU.
Sobre la pista que doneu, demostreu estar despistats, companys, ja que tampoc "La Rosa" mai no s'ha presentat i està per veure que es presente a unes eleccions, i no obstant això, sí que estava en el full. Així doncs, no entenem com podeu deixar caure la idea que hàgem actuat des de l'interés partidista i, per tant, electoralista.
Sabeu perfectament que això no és veritat, i que eixa forma de fer no lliga amb nosaltres.
Sapieu que estem molestos, que no se'ns pot confondre amb qui nosaltres critiquem pel seu sectarisme i autocomplaença; no som nosaltres qui passa el temps mirant-se el melic.
Salut companys
El Consell Polític Local d'EUPV-Carcaixent
NOTA: Esperem que no haja sigut aquesta raó, per la vostra errònia interpretació de les coses, d'haver donat l'esquena a la nostra invitació a participar en la "Segona Trobada d'ONGS"."
LA TRACA (Per a la gent de tro...)
MASCLET LINGÜÍSITC
Ens hem assabentat que a l'alcalde de Carcaixent, quan li arriba algun escrit, remés per funcionaris que treballen a "la casa de tots" o a altres institucions públiques de la ciutat, el torna si està redactat en català perquè diu que no ho entén.
Això sí, dóna solucions: que li'l tornen a remetre en "valensià" o, com no, en espanyol. En ESPAÑOL, SÍ, HUMM... EN ESPAÑOL MEJOR!!!
Sembla que el CAP de l'ajuntament és advocat, pseudofilòleg, cacic, censor, i membre d'un nou partit polític que s'autoanomena progressista.
Què us sembla aquest currículum?
MASCLET NOSTÀLGIC
Recordeu el PP de l'anterior legislatura? Aquells pamflets tan divertits que feien on es podien llegir coses com: "Saludo a todos los carcagentinos" (les "carcagentinas" no deuen saber llegir); o "con sólo cuatro consecales trabajamos más que los otros grupos", i "control y vigilansia para que en los colequios senseñe valensiano y no catalán".
Doncs bé, ara que en són tants, què fan que no treballen com abans? O potser des que ja no hi són "los cuatro magníficos" ja no saben què fer? Amb tanta joventut que tenen ara!
Però bé, si voleu un suggeriment per al vostre proper pamflet ací teniu: "Control y vigilansia para que en los colegios se imparta Lespérito Militar del Imperio Español y no la doctrina Rojo-Judeo- Masónica-Separatista".
MASCLET DEL BURRO
Reproduïm ací, pel seu interés, una conversa telefònica fictícia entre la secretària d'un alcalde i un funcionari municipal:
52; Diga?
52; Hola, sóc la secretària de l'alcalde. Mira, que aquest escrit que li has enviat... que no el vol. Que el tornes a fer però no en català.
52; Ja estem una altra vegada!
52; Ai què vols! És més cabut que cabut!
52; I més burro que tacó! Estic que bufe de les seues manies. Que se'n vaja a resar-li a Don Visente i que ens deixe treballar en pau!
52; Sí però abans que torne tots els diners que ha cobrat il·legalment.
52; No estaria gens malament això. Bé adéu!
52; Adéu.
MASCLET LLIBERTAT D'EXPRESSIó
El col·lectiu "La Rosa de Carcaixent" deixa entreveure en la seua publicació La Rosa (Núm. 6-Desembre 1997) que no li sembla correcte que la policia local intercepte i requeresca el DNI de joves nacionalistes que reparteixen propaganda política contrària a algun membre i/o actuació del govern local. Agraïm, des del Grup Arrels, aquesta preocupació encara que la valorem com un poc contradictòria amb les ordres que tenia la mateixa policia local respecte als joves nacionalistes de fa uns anys, mentre eren alcaldes succesius Vicent E. Pla i José Noguera. I quan els pamflets que repartíem parlaven d'ells i del seu govern. No cal oblidar que destacats polítics del govern actual de Carcaixent i la major part de la policia local han estat ensinistrats pel PSOE, bé per militància, bé per relació de dependència laboral. La llibertat d'expressió s'ha de fer valdre igual des del govern, des del partit que des de las oscuras tinieblas exteriores. Pensem nosaltres, vaja.
MASCLET D'ASSECA DE NADAL
L'Associació de Comerciants i Empresaris de Carcaixent (ASSECA) organitzà el passat nadal un sorteig entre les persones que compraven als establiments de Carcaixent adherits a l'associació. Regalaven uns cupons que s'omplien amb les dades personals i que participaven en un sorteig de diversos lots d'aliments típics d'aquelles dates. A finals de desembre es publicaren els noms de les persones agraciades per la sort. I qui penseu que es trobava entre els 10 guanyadors? Un esforçat ciutadà, que amb el seu exemple de compra en els comerços locals vol demostrar no que cal votar-lo, sinó que es preocupa sincerament pel seu poble. Ell no compra a PRYCA, ell compra a Carcaixent. I de mostra un botó: un dels guanyadors del sorteig va estar En RAFAEL NAVARRO, alcalde de Carcaixent. La nostra més sincera felicitació. I a ASSECA, la felicitació de part de l'alcalde: ara tot el poble sap que ell no compra a MERCADONA ni a CONSUM. L'Alcalde compra als comerços d'ASSECA.
MASCLET DE FELICITACIÓ
La nostra més sincera felicitació al nostre amic Rafael Fresquet Fayos que el passat 27 de desembre presentà, a l'Ajuntament d'Albalat de la Ribera, el seu segon llibre: Vint processos criminals Albalat de la Ribera (1611-1666). Tan jove i amb dos llibres: això si que és aprofitar el temps!
Aprofitem el títol del masclet perquè també cal felicitar a dos coneguts del Grup Arrels: Maria Conca i Josep Guia pel XVI premi Manuel Sanchis Guarner a la Unitat de la Llengua Catalana a propòsit del llibre Els primers reculls de proverbis catalans.
Moltes felicitats !!
MASCLET EPISTOLAR
Fins al Grup Arrels ha arribat una de les còpies que circulen per Carcaixent d'una carta escrita per "CONEJo entERO 599" que vol ser una resposta política a un article aparegut al número 6 de "La Rosa de Carcaixent"; publicació dels "socialistes vertaders" de la nostra ciutat, també coneguts com "TUYASABESQUIENESSOMOS",. Aquest article feia referència al passat "polític" de "CONEJo entERO 599".
Algunes consideracions que fem des del Grup Arrels: Per què no signa ningú l'article de La Rosa? Per què "CONEJo entERO 599" signa el seu article de resposta i no li dóna publicitat? (Incís: Aquesta carta de resposta no s'ha distribuït per Carcaixent com Esparsa, ni com La Rosa, ni com el Clar i Ras, "tan sols" s'ha enviat al domicli personal de tota la retafila dels "TUYASABESQUIENESSOMOS") Per què, presuntament, una de les persones que ha rebut l'article a sa casa s'ha dedicat a donar-li publicitat repartint-lo entre determinades persones de Carcaixent? Per què l'article és, en el seu 70% un atac personal a Vicent E. Pla i Noguera, on se l'acusa de fer un "via crucis" per 5 bars de Carcaixent? Per què no usa l'autor aqueix espai per a argumentar més i millor allò que vol dir?
Aquestes i moltes més questions proba- blement quedaran sense resposta. De moment tenim una còpia de la carteta i us adelantem que la confecció d'aquest número ja està molt adelantada (i molt carregadet de bombo) i sols ens deixa marge per a aquest masclet. En el proper número us comunicarem les novetats.
MASCLET DELS DINERS
Que quede clar per endavant que els nostres masclets poden portar a riure, poden no ésser tinguts en compte pel to d'excessiva ironia que contenen però de vegades són coses sèries. Anem allà:
Des de fa dos anys el Grup Arrels rep de l'Ajuntament de Carcaixent una subvenció per a ajudar a finançar les seues activitats. Aquesta subvenció és de poc més de vint mil duros i el primer any ens va ser concedida sense demanar-la (ens semblà un premi a set anys de treball a Carcaixent) i la cobràrem i la férem servir. El segon any presentàrem un programa d'activitats acomponyat d'un pressupost de despeses i ingressos, i amb els diners finançàrem el Campament Infantil del Grup Arrels. Ara ens trobem amb l'exigència de la regidora de cultura (Leticia Sabater) de que li hem de presentar un nou programa d'activitats abans de 10 dies per accedir a la subvenció de l'any 1998.
Volem saber per què no sen's ha comunicat correctament (per escrit i amb suficient antelació) que s'obria el termini de presentació de sol·licituds de subvenció a l'Ajuntament de Carcaixent. Volem saber per què sen's cità de manera precipitada per a mantindre una entrevista amb la Leticia i es tornen a obviar els formalismes abans esmentats. Volem saber per què sen's concedeixen 10 dies de termini per presentar un programa i pressupost d'activitats com si ens perdonaren la vida, amb una actitud maternalista i menyspreativa.
I volem dir-li que els diners de les subvencions no són diners seus, que puga administrar com li vinga bé. Que per a realitzar una gestió transparent i correcta de l'ús d'aquests fons ha d'establir-se, i publicitar, una normativa mínima: requisits de les associacions destinatàries, documentació que han d'aportar, terminis de sol·licitud, indicació de la quantitat que comporta la subvenció, sistemes de baremació... Criteris que les persones que treballen amb ella coneixen molt bé, perquè han ajudat moltes voltes a moltes associacions de Carcaixent a realitzar aquests tràmits, a rebre les convocatòries i inclús a presentar la documentació necessària a la Conselleria de Cultura, a la Direcció General de Política Lingüísitica, a la Diputació de València, etc.
No tenir una normativa i uns criteris establerts, afavoreix el tracte de favor a determinades associacions, la discriminació d'altres. Deixar en mà de no se sap qui ni per què, la distribució de tants diners (quants?) no diu res bo en el seu favor.
El Grup Arrels no entrarà més en el seu joc, no presentarem cap sol·licitud de subvenció a l'Ajuntament de Carcaixent fins que l'Ajuntament no modifique la seua forma d'actuar.
OPINIÓ...
L'AGENT DE DESENVOLUPAMENT LOCAL: UN ANY D'INOPERÀNCIA
Aquest és un article que sincerament, no tenia massa ganes d'escriure, però ja feia temps que el creia necessari i els fets, cada vegada em deixaven menys excuses per no fer-lo.
Doncs bé, parlaré de l'Agent de Desenvolupament Local (ADL) que l'Ajuntament de Carcaixent contractà ara fa poc més d'un any. I anirem per punts:
1r.- Un ADL ha d'ésser contractat mitjançant el concurs d'unes oposicions.
2n.-Un ADL ha de tenir el següent perfil acadèmic: coneixements d'economia (especialment local i comarcal dins l'escenari europeu); coneixements sobre sistemes de planificació i gestió d'activitats empresarials; coneixements de tècniques psicosocials com: marketing; coneixements de normativa i procediments administratius de l'administració pública i comunitària; experiència professional en el món de l'empresa (com assessor o gestor); i experiència en dinamització de grups, especialment en el desenvolupament d'activitats que suposen risc empresarial.
3r.-Entre les seues funcions estan: promoure i facilitar l'associacionisme local, participar i cooperar amb les organitzacions que tenen a dir en l'àmbit econòmic (partits polítics, sindicats, associacions comercials i/o empresarials i/o agràries); fer circular informació referent a l'entorn, destinada a la identificació d'idees i projectes que dinamitzen l'economia i optimitzen el sistema productiu i la qualitat de vida local. A més ha de brindar assessorament, col·laborar en la gestió inicial d'alguns projectes, redactar informes periòdicament, etc.
I continuaré també per punts:
1r.- L'ADL de Carcaixent va ser contractat de forma totalment irregular. És a dir: a dit!
2n.- Dubte que aquest individu sàpiga fer una "regla de tres" o llegir un text legal o administratiu sense fer-se un embolic. Potser tinga estudis primaris, però això, com hem vist, no és suficient.
3r.- I les funcions i feines que ha dut a terme aquest ADL? Doncs... cap, SIMPLEMENT.
Bo, ja m'he quedat més tranquil.
Per acabar sols us contaré una anècdota. Sabeu què va dir un militant del PSOE i de la UGT, aleshores empresari d'hosteleria, i ara ADL, a un altre empresari local? Agafeu-vos!:
52; Ara quan vinga això de la Unió Europea i puguen vindre treballadors estrangers, els cambrers vindran a demanar-nos feina a genollons i vinga el plor. Ha, ha, ha!
Que sí, que és cert, que és veritat, que jo hi era present.
Andreu Descals Lillo
OPINIÓ...
No és positiu, no és èticament acceptable que qui unilateralment opta per una línia crítica i concreta a l'Ajuntament haja de reprotxar a uns altres companys afins a la seua la no coincidència amb els mètodes i formes que ell ha escollit, i encara menys si es té en compte que mai no li hem censurat o rectificat res.
Doncs bé, això és el que està fent el col·lectiu d'Unitat del Poble Valencià de Carcaixent amb la resta de l'esquerra local, respecte al tema del cobrament indegut de salaris encoberts de l'Equip de Govern de l'Ajuntament (PSOE i exUV, ara IPC).
No sen's pot acusar, a Esquerra Unida, de passivitat o de mantindre silenci amb l'ànim de desgastar UPV. Aquestes acusacions no tenen fonament i amaguen al seu darrere o un desconeixement absolut del treball diari que realitzem o, el que és pitjor, una intencionalitat malèvola de calumniar, creant així una confusió interessada entre l'electorat comú i la ciutadania en general.
Mireu, tota l'oposició sense excepció manté la crítica constant cap a l'Equip de Govern pel seu inexistent programa polític, i fonamenten la seua cohesió solament en els seus interessos personals i econòmics, en les seues ànsies de figurar, a més injustament ben remunerades.
Així ho estem denunciant des d'Esquerra Unida i des del primer dia de comparejar el Sr. Cone & Navarro, tant en premsa com internament a l'Ajuntament.
Ha sigut Esquerra Unida qui ha plantejat, cada any, esmenes als pressupostos municipals, a la partida d'indemnitzacions a càrrecs públics, de forma que resultaren menys gravosos per al poble i discriminatoris respecte a l'oposició minicipal.
Ha sigut exclusivament Esquerra Unida qui ve denunciant l'indegut repartiment del 30% dels ingressos generats pel Pòssit Agrícola entre: el Secretari municipal, el Dipositari i el Sr. Alcalde, i no per això ens ha passat mai pel cap la idea de criticar ningú per no haver-ho fet també.
Ha sigut exclusivament Esquerra Unida qui ha estat votant en contra del canvi de llocs de treball de funcionaris a laborals, i no per això hem acusat mai fins ara ningú de falta de coherència ideològica i programàtica.
Companys d'UPV, no us confongueu, la lleialtat es guarda als principis i a les estratègies, sobretot si són prèviament discutides i acceptades i no exigibles per a persones o tàctiques unilateralment elegides.
El cas vostre és greu companys, transmet sectarisme i sobretot fa olor a voler aparèixer en el paper de víctima, una víctima que té el principal enemic en ella mateixa: és el complex de la incapacitat i inutilitat, és la desconfiança més absoluta en qui, com nosaltres, ja ha demostrat en reiterades ocasions estar disposat a l'entesa, tot respectant l'autonomia i la pluralitat de l'esquerra.
Considerem, companys, que hauríeu de plantejar-vos una seriosa reflexió.
El Consell Polític Local d'EUPV-Carcaixent
Per a la primera entrevista de 1998 em comptat amb Conxa Rovira, de Carcaixent, nacionalista, d'esquerres i que ha estat regidora a l'Ajuntament de Carcaixent. Conxa ens ha contat moltes coses, de les quals, a continuació us en reproduïm una mínima part, per limitacions d'espai, no perquè no siga interesantíssim llegir l'entrevista completa.
P- Com qualificaries, ja des de la teua condició de ciutadana-política, la coalició de govern a Carcaixent IPCV (Ex UV) + PSOE?
R- La primera condició per a governar-la és enamorar-se de la ciutat. Carcaixent ha tingut molts "xulos" i pocs amants.
A mi m'agradaria saber com un poble amb majoria de gent progressista com és el nostre, vota partits de dreta, té alcaldies de dreta i no ho encén tot... Ja me'n guardaré de ficar-li el dit dins l'ull al PSOE, però és difícil fer l'anàlisi sense parar esment a la trajectòria d'aquest grup a Carcaixent.
Pel que fa a la teua pregunta, crec que Conejero jugà de farol davant Vernich i alguns més en la investidura de l'alcalde quan votà a Navarro, i Beltran argumentà que en l'equip que formaven amb UV tenien "garantit el 90 per cent del programa". Només cal repassar les propostes electorals del PSOE i les seues actuacions com a equip de govern amb -segons ells- plena capacitat de decisió per a calibrar la magnitud de la farolada. Personalment no esperava que se suportaren tant de temps.
Es cauen bé personalment, perquè s'as- semblen prou i volien fer-nos creure que podrien compatibilitzar programes. A la vista està que no fan res, galeria i foto i alguns amics ben situats amb tranquil·litat econòmica garantida. Mantenen un equilibri inestable en el qual és impossible fer cap dels dos programes sense que s'estore l'altre coaligat. Personalment estava molt contenta que algunes de les flors escollides del "pensament regionalista" no isqueren a relluir. També esperava, segons la paraula donada per Beltran, que el bo i millor del programa socialista estiguera en el carrer i, sobretot, en els pressupostos municipals, però he descobert, com la majoria de gent que s'hi veu, que sí que hi havia una espècie de programa comú ocult i que han estat ben hàbils a perfilar-lo i dur-lo a terme. Parle del Pla General d'Ordenació Urbana, dels sous / indemnitzacions / dietes que cobren, de la contractació no gens neta d'algunes persones, de la normalització lingüística, de l'erràtica política cultural (i conste que jo confiava plenament en Salvador Fayos, però em fa la impressió que altra gent més propera a ell no hi confiava gens), de determinades privatitzacions, de la nul·la participació ciutadana, de les miserables subvencions a entitats que aporten molt al món cultural de Carcaixent i que deixen el nom ben alt, de la docilitat davant les pressions més demagògiques... Recorde singularment que el PSOE no va ser prou per parar-li els peus a IPCV davant la moció en favor del secessionisme lingüístic que presentà el PP per boca del Regidor Martínez Faura -que aquesta també va ser bona!- . No era suficient la postura hipòcrita del PSOE de votar en contra: havien d'haver impedit al seu soci de govern que fera prosperar la moció amb els seus vots i situar així Carcaixent en un territori Xerokee que no es correspon en absolut amb la nostra realitat, si és que de veritat creuen que no hi ha més que una sola llengua i el seu nom és català... A guanyar? la meua amiga Lola Botella.
Crec que Navarro acabarà per trobar el seu lloc natural al sí generós, tou i acollidor del Partit Popular. El que faran alguns dels regidors del PSOE és un misteri.
No pense perdre'm-ho per res del món.
P- Has abandonat les responsabilitats polítiques institucionals com a regidora d'EUPV-EV a Carcaixent. Ens pots explicar les veritables raons? Hi ha mala maror entre els regidors? Ha estat una estratègia compartida amb la gent que ha abandonat en els darrers mesos la coalició? Penses abandonar també la militància a EUPV a curt termini? De què depén?
R- Quina allau de preguntes amb resposta implícita incorporada! Anem a pams: La meua militància en un partit suposa que una part raonable del seu programa és assumible per a mi i que una part raonable del meu discurs és possible en el seu programa i la seua estratègia. M'agradava la idea de trobar-me amb tota l'Esquerra, amb aquella què compartisc molt i amb aquella què em queda llunyana, però quan IU comença a barallar-se amb els sindicats, amb Esquerda Galega, amb els de Cantàbria; quan Nueva Izquierda comença a tensionar les coses i al País Valencià la triple entesa renovadors-nacionalistes- ortodoxos salta pels aires, jo me n'he d'anar.
La solució a la crisi de l'esquerra no passa per radicalitzar postures, sinó, ben al contrari, per reinventar el llenguatge, per trobar noves fòrmules i abandonar tot allò que ha tingut sentit fa temps i ara se'ns ha fet vell; cal eixir del castell, xafar carrer, assumir el canvi que la societat ja ha començat sense comptar amb els partits i trobar els camins de la participació, permetre a la gent moure's amb llibertat i entendre que els partits no són l'única possibilitat.Cal també el retrobament des de qualsevol perspectiva.En EUPV no tinc perquè entrar en la defensa d'alguna de les postures ni de bon tros en la desqualificació de les altres. Jo em vaig apuntar a un grup polític que preconitzava la unitat d'acció, la sobirania nacional, la federalitat, i si les coses que estan movent-se a l'interior d'IU han fet trontollar EUPV, això significa que als valencians continuen manant-nos la faena des de fora.
Jo no he pogut aclarir del tot un dubte: Què en pensen de tot açò les persones que m'han votat? A qui represente jo? No ho he pogut aclarir, així que me'n vaig.
D'altra banda cal recordar que jo me n'he anat abans de la moguda.
De maror amb l'altre regidor ni gens ni mica. Vull que tothom ho sàpia de la meua boca i que ningú no es dedique a fer càbales. Antoni Hernández és una de les persones més íntegres que conec i ha estat un plaer fer tàndem amb ell. És un pura sang de l'entusiasme, incansable, ple sempre d'energia, d'idees i de fe en un demà que no solament somia millor, sinó que treballa de valent per aconseguir-lo. Amb uns quants Tonis Hernàndez pel món, altre pèl li lluiria a l'Esquerra. Espere conservar la seua amistat més enllà de l'Ajuntament.
I en el marc gran del partit IU que tanta influència té en EUPV, és obvi que Anguita i López Garrido són ben espanyols tots dos. Personalment em sent espanyola quan he de contribuir "solidàriament" a hisenda, la resta de l'any tinc la sensació que Espanya em tracta com a una espècie de Ventafocs. No m'agrada el paper. No pense fer-lo.
P- S'ha acabat per a tu la vida política institucional? Penses tornar-te a presentar o creus que amb dues vegades ja ho tens bé?
R- Sempre que acabe alguna cosa sent una espècie de vertigen, però me n'isc amb la idea que no trobaré res de nou si no m'arrisque a abandonar el que ja conec.
Si me'n vaig definitivament...? I jo que sé. Hi ha factors diversos que hauré de tenir en compte : Sóc una persona que busca; per raons de naixença i de classe sóc dona, treballadora i valenciana, sense establir cap jerarquia entre aquestes identitats; em guanye la vida per mi mateixa i no necessite fer política per a viure; no m'agrada que em manen la faena els qui no estan al meu costat fent el mateix que jo faig; no crec en les genialitats personals i confie molt més en els projectes elaborats des del "formiguer"; m'agrada xafar terra i aconseguir guanys, sense perdre de vista la utopia necessària d'exigir el màxim per tal d'arrancar el mínim, i em sent compromesa amb la construcció del gran arbre -una olivera?, no ho sé encara- amb "tots els colors de l'Esquerra". No renuncie a res. Tot això és difícil de conjugar en una formació política de tall clàssic i més encara en les formacions espanyoles que han incorporat les sigles PV, però prenen decisions a resultes de les telefonades a Madrid.
P- Creus que actualment tots els interessos polítics locals tenen veu en les agrupacions polítiques que hi ha actualment o manca alguna proposta nova?
R- Em replantege l'eficàcia de les estructures de partit i m'interesse per altres tipus d'organització. Cal abandonar els castells i aprendre noves maneres, perquè l' objectiu ja no hauria de ser "guanyar" una votació, sinó consensuar una actuació. Nosaltres, el poble, els enviem missatges, però molts regidors pateixen de sordera democràtica i d'incultura política.
Tot i que EUPV i UPV tenen una gran sensibilitat per l'assumpte i l'abanderen en la Institució, falta la veu ecologista, també falten dones a l'Ajuntament, tot i que en aquesta legislatura hi ha moltes, encara són minoria i falta -sobretot- gent jove. No jove d'anys, sinó jove d'idees i plantejaments vitals, amb desfici, entusiasme, poca por i cap interés material a resoldre en l'ajuntament. Cal gent que no se senta obligada a justificar res, que no entenga de conjuntures ni de conveniències raonables. De vegades també trobe a faltar uns cristians molt concrets: aquells amb els quals em resulta fàcil d'entendre'm i no els que cremen cera en la processó del 16 d'octubre i ja se'n senten justificats la resta de l'any.
Cal més gent que s'estime el país, la llengua, la manera de ser, les formes autòctones. Cal més representació nacionalista tot i que Joan Martínez és un lluitador insubornable que té tot el meu respecte.
P- Saps què és el Grup Arrels? Què en penses?
R- Defense a peu i a cavall la gent jove que és capaç d'organitzar-se per sí mateixa. Amb els arrelaires estic ben emmirallada. Sou el pensament d'esquerra nacionalista químicament pur i això us fa imprescindibles, però també molt vulnerables. Actueu amb cautela, aneu amb compte amb algunes de les simpaties massa explícites que us arriben des de l'"stablishment". No renuncieu, no abdiqueu, i quan arribe el moment, feu com cal fer: passeu la torxa i veureu quin gust dóna veure com corre el foc.