"Com aigua per al xocolate"

Ens referim al xocolate a la tassa, eixe que cal ratllar una rajola i per a fer-se espes requereix de l'aigua.

L'equip de govern insisteix dia darrere dia que ells son clars com l'aigua en la seva gestió, des de fora no es veuen les coses tan clares i inclus se'ls acusa d'obscurantisme.

L'unic cert i segur es que hi ha qui berena tots els dies.

************************

Tenim en funcionament una llista de correu, per intercanviar de forma més dinàmica opinions sobre la política del nostre municipi. Llista a la que us animem a participar activament. 

http://es.groups.yahoo.com/mygroups

PLE NÚMERO SET

29 D'ABRIL 2005

ORDINARI

ORDRE DEL DIA

         Vicent Xelvi no estigué.

         1.- PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS NÚMERO 18, DE DATA 27/01/2005.

         Empar Aranda (PSPV), va sol·licitar que es rectificaren uns noms.

S'aprovà per unanimitat.

         2.- PRESA DE POSSESSIÓ DEL REGIDOR ELECTE PEL BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ, SR. IVAN MARTINEZ ESCANDELL.

         A l'ordre del dia hi ha una errada amb el primer cognom del regidor, així que verbalment es corregeix.

         Secretari, llegí la comunicació de la Junta Electoral Central.        

         Iván, realitzà la promesa del càrrec.

         L'Alcaldessa li dona les gràcies I la benvinguda.

         Iván (BNV), començà donant les gracies als que han confiat en ell, i prometé treball I il·lusió. Feu una crítica a l'àrea de joventut i digué que treballaria per que els joves estigueren presents a ls política municipal.

         L'Alcaldessa, comentà que el concepte de joventut es molt subjectiu i que des de la seva perspectiva troba que a l'Ajuntament hi ha molta I que es fan moltes coses per a ells, però que li prestaria la seva col·laboració en allò que proposara.

         Al saló de plenaris hi ha un poc de soroll i l'Alcaldessa demana: “Un poc de tranquil·litat entre <jóvenes y mayores>”

         3.- SOL·LICITUD PROGRAMA D'AUDITORIES AMBIENTALS (AGENDA 21 –LOCAL) DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA-PAL/2005.

Aprovada per  unanimitat.

         4.- PROPOSTA DE RECOLZAMENT A LA IMPLANTACIÓ DEL CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE CARROSSERIA EN L'INSTITUT D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA “ARABISTA RIBERA”.

         Gómez (PP), explicà que des del Consell escolar del centre es demanà a través del Consell Municipal el recolzament, i així ho han fet.

         Aprovada per  unanimitat.

         5.- PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL PROTOCOL DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'AJUNTAMENT DE CARCAIXENT I LA CONSELLERIA DE TERRITORI I HABITATGE, PER A LA DECLARACIÓ I GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL DE L'HORT DE SORIANO-FONT DE LA PARRA.

         Signes (PP), digué que la proposta es l'inici d'un camí de treball per a millorar la zona, ja que Carcaixent segons explicà lamentablement no té terrenys forestals municipals, i per això pensen es bo augmentar-lo i protegir la zona, en total 53 hectàrees, a les que cal afegir 145.000 m² més a càrrec de l'urbanitzador del sector Nord i que vindran a ser adquirides al Pla de Reus, i igualment adquiriran per eixa zona els terrenys per als quals hi ha consignació pressupostària.

         (Ens preguntem per que en compte d'adquirir sòl que no pot ser més que forestal i que ja està protegit, no fa el que cal per a comprar terrenys amenaçats per l'especulació).

         Explicà que el protocol permet l'assistència tècnica de Conselleria per a fer els informes que calen per a la declaració de Parc Municipal, el que a la seva vegada permetrà accedir a ajudes, encara que també suposara majors càrregues i obligacions.

         Albelda (BNV), avançà que el Bloc anava a abstindre's per diverses raons. La primera per que la política de Conselleria no era més que una política de pedaços tenint en compte la política de destrossa generalitzada.

         En segon lloc per que han demanat en moltes ocasions que l'equip de govern es definira i explicara que volien fer a l'Hort de Soriano, tenint en compte que a la visita dels tècnics de Conselleria es digue que “podria reunir” els requisits per a ser declarat Parc Municipal, el que indica que no es una cosa certa i segura. I per últim per que el protocol obliga a molt per part de l'Ajuntament I molt poc per Conselleria.

         Signes, matisà que calia diferenciar entre la zona de l'Hort que esta mes antropitzada de la resta que seria el parc municipal, ja que si s'incloguera tot implicaria no poder fer cap activitat a l'hort. La idea es que quede com un annexe al Parc Municipal.

         Finalitzà dient que no discrepaven del dit pel company del Bloc, ja que les ajudes forestals realment son escasses.

         Albelda: “A mi no m'agrada polemitzar per polemitzar, però tenint en compte que els tècnics destaquen el Barranc com la part més interessant I aquest passa pel costat de l'Hort, es evident que caldrà estudiar-ho més”.

         Signes, reconegué que el Barranc naix a la Font i que hi ha unes rutes, que caldrà estudiar si es mantenen o no.

17 vots a favor (PP/PSPV/LR/AV) i 3 abstencions (BNV)

         6.- CONCESSIÓ DE LA MEDALLA D'OR DE CARCAIXENT A TÍTOL PÒSTUM A JOSÉ MARIA NAVARRO DARÀS.

         PlaGran (LR), indicà que La Rosa anava a votar a favor, però resaltà que a més a més de l'extemporaneïtat del tema, l'equip de govern sabrà per que, s'esta redundant en una cosa que ja es va fer. “Voldria que l'instructor de l'expedient llegira actes municipals dels anys '40 i igual estan <rizando el rizo>”.

         Gómez, explicà que des de la Comissió que presideix s'intenta reconèixer figures importants del poble, sobretot per que els menuts els coneguen i coincidint que es el 80 aniversari de la seva mort, cregueren que era important començar per ell. I encara que no han llegit les actes, saben que no té la medalla d'or, encara que si pot ser un altre reconeixement.

Aprovada per  unanimitat.

         7.- PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT REGULADOR DE LES TARGETES D'ESTACIONAMENT PER A VEHICLES QUE TRANSPORTEN PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA.

         15 vots a favor (PP/LR) i 5 abstencions (BNV/AV/PSPV)

         8.- PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA PETICIÓ DE COMPATIBILITAT DEL POLICIA SR. BARTOLOMÉ BERENGUER ALBORCH, PER A PRESTACIÓ DE TREBALLS EN EL SECTOR PRIVAT.

         La proposta fou desestimar la petició de compatibilitzar la feina de policia local amb la de conductor d'ambulàncies ja que percep un complement salarial per hi ha tenir dedicació absoluta.

         16 vots a favor (PP/BNV) i 4 abstencions (LR/AV/PSPV)

         9.- PROPOSTA D'ADJUDICACIÓ A UNA ENTITAT BANCÀRIA D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT PER A FINANÇAR INVERSIONS.

         L'entitat bancària es el Banc de Crèdit Local.

         Salom, digué que no anava a qüestionar si era la millor oferta, si no que per coherència amb la seva postura davant dels pressupostos i vista la difícil situació que ens abocava el PP, anaven a votar en contra. Digué que sabien que corrien el perill que el PP diguera que estaven en contra de la piscina, la compra de la muntanya, la Casa de la Cultura o la Plaça de la Biblioteca, per que des de la revista Gent ja se'ls ha fet eixa acusació, però que quan s'ha fet cadascuna de les votacions s'ha vist que no és cert.

         Signes, digué que per coherència amb les seves propostes presentaven eixa, que no compartien el que es deia de la difícil situació financera I que sols era cert que hi havia uns compromisos de pes, com també era cert que en dos anys no s'havien endeutat. Digué que assumien la proposta I el finançament I que el Bloc podia fer el mateix rebutjar el finançament I explicar que farien ells.

         Salom, insistí en el fet que no anava a explicar una vegada més el de la difícil situació econòmica, ja que estaven les actes I quan vulguera podien contraargumentar-les, ja que fins aleshores el representant del PP no havia dit res. Li contestà que ells eren 13 i els demanaven a la resta propostes, quan no els corresponia a ells aportar-les, si no a l'equip de govern, i respecte a les d'aquest ressaltava com dos exemples de mala gestió el de la Casa de la Cultura i l'adquisició dels terrenys de RENFE, coses no prioritàries i que augmentaven el deute municipal.

         I finalitzà dient-li que ells no havien utilitzat la Revista Gent per a mentir, i en canvi el PP si que havia tallat els articles d'altres grups, com el del Bloc.

         Signes, vulgué fer broma i comença dient que també ell posava dos exemples i així empataven. Contestà que el Bloc feia una previsió totalment errònia sobre que caldria construir X cases per a finançar els projectes previstos, i que no era cert. I que hi havia un informe de l'àrea econòmica que deia que el préstec era viable i assumible, i que ells no serien tan irresponsables d'abocar a l'Ajuntament a una crisis.

         I sobre la revista Gent contestà que no anava a entrar en el tema, però que els únics que havien respectat l'acord sobre la llargària de l'article havien segut els del PP.

         (Ignoràvem que quan hi ha espai, com es demostra amb l'exemplar i amb les proves d'impremta, un criteri per a no publicar un text a una revista siga la llargària de l'escrit. En qualsevol cas que siga l'autoproclamat editor el que decidesca per on posar la tisora te un altre nom: censura).

         Alcaldessa, interve per a recordar el torn de paraules.

         (Com sempre l'Alcaldessa quan veu que el debat se li escapa recorda unes normes que tothom coneix).

         Salom: “Insistesc molt en les actes, caldria repassar les de la Comissió de Cultura per a veure que l'acord no es eixe que diu el Sr. Signes”. Replicà que també caldria repassar les dels plenaris per que es vesquera que el Bloc havia dit que calien 12 vivendes per setmana noves, per a cobrir les previsions de despeses, però no les que puguen sorgir després. I que si tan be estava l'Ajuntament no era raonable que no s'assumira directament la urbanització del Sector Nord, conegut com Bouygues.

         Signes: “La previsió financera no es per a tirar coets, però hi ha previsions d'ingressos que igual vostes no saben”.

         13 vots a favor (PP), 3 vots en contra (BNV) i 4 abstencions (LR/AV/PSPV)

         10.- ACCEPTACIÓ DE LA DELEGACIÓ PER A CONTRACTAR LES OBRES DE “CONDICIONAMENT DE RECINTE PER A USOS ESPORTIUS “PR420/04”, (ROMANENT DEL PPOS-222/04).

         S'aprovà per unanimitat.

         11.- EXPEDIENT D'EXPROPIACIÓ DE TERRENYS PER A AMPLIACIÓ DE LA DENOMINADA RONDA NORD.

         16 vots a favor (PP/BNV), 2 vots en contra (LR) i 2 abstencions (AV/PSPV)

         12.- PROPOSTA D'ADJUDICACIÓ DEL PROGRAMA PER AL DESENVOLUPAMENT D'ACTUACIONS INTEGRADES DEL DENOMINAT SECTOR NORD.

         Signes, explicà que es tracta d'un àrea de 145.000 m² entre l'Avinguda de la Ribera i la carretera a Alzira, i que aprofitara per a completar la zona comercial que ara en paraules seves esta “pràcticament consolidada”. El projecte inclou 1.000 places d'aparcament enfrontades amb les que hi ha a la zona en construcció, una zona comercial, una industrial i zones verdes situades a la prolongació del carrer València I que acabaria en una Plaça.

         Contà que es presentaren dues alternatives i que una d'elles fou informada favorablement per assumptes de terminis I altres aportacions, i que sols hi havia un motiu de discrepància que era el referit a la compra del 10% dels terrenys que li corresponen a l'Ajuntament, ja que l'arquitecte considera que l'oferta es insuficient: 58.-€/m². Davant l'oferta feta, l'Ajuntament contraofertà que vendria per 120.-€/m², que es feren càrrec de la urbanització de la Ronda Nord que suposa un estalvi d'uns 27 milions per a l'Ajuntament.

         Digué que al seu parer els terrenys tenen valor per que hi ha una iniciativa d'un PAI d'àrea comercial, i que es podria elucubrar sobre quin sera el valor d'ací a uns anys, però que això implica un risc i tenint en compte que se li ha demanat que doble l'oferta i que els criteris d'ordenació han segut municipals, creuen que l'alternativa es interessant.

         Salom, comença dient que era un tema delicat, que tenia el seu orige en un conveni que se signa entre l'Alcaldessa i un representant de Bouygues, i curiosament sempre hi ha alguna persona que te la capacitat d'intuir per on van a fer-se els projectes i compra terres per on van a revaloritzar-se.

         Al seu parer ara no es cosa de triar quina es la millor oferta, ja que es una partida que ve arreglada, ja que segons l'acord l'objectiu del conveni es assegurar-se eixa parcel·la per a eixa empresa i no s'entèn com va a fer-se per gestió indirecta, a no ser que tinguen més informació i hi haja un acord que no coneixen la resta de regidors.

         Considera que hi ha gent que juga amb informació privilegiada i que no se sap tot per tots. Els agradaria que Signes explicara com va a passar la parcel·la a Bouygues, i la coincidència d'una adreça postal entre els promotors d'aquesta alternativa i la d'Eroski.

         Signes: “Jo la informació que tinc l'expose, pot ser no la tinc tota. Mai l'he enganyat a vosté, pot ser m'han enganyat a mi, o jo m'he equivocat per que sóc maldestre per a unes coses I no tant per a altres”.

         Raonà que en la seva opinió les expectatives de la zona estaven clares, i que no era cap cas d'informació privilegiada. I que si be assegurar la parcel·la era més complicat no ho era tant, ja que “el preu i l'expectativa depen que vinga qui haja de vindre”, i per això consideren que amb la venda de la parcel·la municipal faciliten l'operació, no intervenint en el joc del mercat.

         Salom, contestà que si com deia no tenia tota la informació no entenien com podia estar tan tranquil, encara que després la matisació que hi havia fet de les linees per on podia anar el desenvolupament de la zona (entre l'Avinguda dels Tarongers i la carretera d'Alzira) ja matisaven eixa afirmació.

         Remarca que seria interessant saber qui era eixa empresa que venia d'Alzira i aixi pot ser s'aclarira alguna cosa, ja que quan s'estaven creant les expectatives al Sector Apotecari Bodi estava posicionant-se al mercat.

         I finalitza dient que si be no deia que l'equip de govern propicie l'especulació, el cert es que el seu model si aposta per ella.

         Alcaldessa, digué que intervenia per que Salom estava parlant de coses obscures, i volia aclarir al públic que era un poc més nombrós de l'habitual que quan feia 4 anys acudí a Carcaixent l'Eroski quedà una franja al costat que no era comercial i per tant era d'esperar que ho for a en un futur próxim. I continua parlant dels avantatges I beneficis d'eroski i del nou centre comercial.

         Salom, insistí en el fet que encara que digueren que la gent sap que vindran nous projectes, el cert es que quan la gent ho sap ja hi ha molta més gent que ho sabia amb antelació i hi ha posicionat, tocant sempre la sort als mateixos. I que almenys amb la gestió directa l'especulació s'havera pogut frenar.

         “No dic que siguen vostes els que estiguen propiciant-ho, però tindran que reconèixer que molta gent sap les coses abans que els papers vinguen ací”.

         Albertmésqueres (AV): “Jo no volia intervindre, però Sra. Alcaldessa vosté m'obliga, per que eixos renegotets que ens fa ….. Clar que hi ha obscurantisme, però ací hi ha noms I cognoms, jo no tinc cap dubte. Alternativa afirma en aquest plenari que en urbanisme hi ha obscurantisme.

         Eixos renegonets que fa de mare superiora no sé com pot fer-los quan molts regidors d'ací estan passant pels tribunals a declarar.

         De que renega? Si vostés es l'ama i senyora que fa que l'Ajuntament estiga a l'altura del betum. Juan Albert, membre d'Alternativa diu que la Sra. Alcaldessa, practica l'obscurantisme”

         Alcaldessa: “Quan es demanen 5 milions d'euros per unes fanecades, jutgen vostes on esta l'obscurantisme”

         Continuà contestant-li a Salom que si Bouygues havera sabut que anava a passar, havera comprat fa anys i ara no hauria de pagar a l'Ajuntament.

         Salom, li aclarí que no parlava de Bouygues, si no dels que es posicionen primerament I després ho oferten a la mercantil. Li explicà que el negoci no el feia la mercantil si no els que son especuladors d'ofici.

         Alcaldessa, digue que la seva obligació es protegir els interessos municipals, I que als propietaris del sòl no els fa cap mal que el preu puge, i per a l'Ajuntament es igualment un benefici. Matisa que si altres actuaven malament ells ho desconeixien i que si cap persona tenia coneixement d'aixó que ho denunciara.

         PlaGran (LR): “Don Eduardo Zaplana ha fet escola i en aquests temes es alumna avantatjada”.

         Alcaldessa: “Ha parlat de forma enigmàtica, però també podria dir-li a vosté que era un escèpetic, i era com Santo Tomas amb el tema d'Eroski i ahí esta. No vaig a entendre la manifestació d'avui en un altre sentit”.

         PlaGran: “Jo sols he al·ludit a pròcers del PP I si vosté ….. <lo suyo con lo mio hagaselo ver>”

         Alcaldessa: “He ido al oculista y esta visto”

         12 vots a favor (PP), 5 vots en contra (BNV/LR) i 2 abstencions (AV/PSPV)        

         13.- PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DE LA CARTA D VITÒRIA, QUE RECULL EL DECÀLEG DEL MUNICIPALISME DEL SEGLE XXI.

         Barrachina (PP), llegeix el resum del document, que gira al voltant de tres eixos: garantir la solvència econòmica dels ajuntaments, la representació al Senat i les competències municipals.

         Salom: “Pues va a ser que no”. Explica que anaven a abstindre's, ja que encara que comparteixen part del preàmbul de la Carta, vist que sembla el programa del Bloc, estava el problema que a la part resolutiva no hi havia res. Es sols un text declaratiu, I en la seva opinió el que cal es posar-se a treballar, sobretot els partits que son majoritaris i tenen capacitat de decisió a través de la Federació de Municipis.

         Explicà que presentarien una alternativa, però que no anaven a perdre el temps ja que sabien quina era la intenció del PP i que tenien vots suficients. Sols afegien que els agradaria en el punt de la representació al Senat que es recollira el fenomen de la comarcalització, I que es fera constar a la reforma de l'Estatut, igual que el tema del finançament.

         Empar Aranda, explicà que anaven a abstindre's, tant per que no s'havia passat per Comissió conforme havia dit el Bloc, i per tant no s'havia conegut ni debatut, I l'altra per que qui ha de donar el marc de referència es l'Estatut, i al seu parer no es el moment de traure a la palestra el municipalisme.

13 vots a favor (PP), 7 abstencions (BNV/LR/AV/PSPV)

         14.- INFORMES I COMUNICATS.

         15.- PRECS I PREGUNTES.

         Secretari: “Hay una”.

         Alcaldessa: “Sera del Bloc?”

         (Si tan clar ho te, seria millor feren la seva feina i no caldria preguntar res).

         Albelda, preguntà a la regidora de Benestar Social per que no s'havia convocat eixe mes la corresponent Comissió i demanà que se'ls donara trasllat del llistat de sol·licituds des de la darrera Comissió.

         Alcaldessa, digue que se li contestaria en temps i forma.

         (Es veu que aixó del temps no esta regulat, o que passem de la norma en aquest cas, per que les preguntes poden repetir-se ben be tota la legislatura o mesos, sense que obtinguen resposta).

         PREC.-

         Albelda, recordà que ja criticaren el canvi a la Comissió de Cultura de la coordinació de la revista Gent, i ara venien a donar-los la raó amb el retall de l'article del Bloc, el que qualificà de sectari i antidemocràtic, pel que demanaven que l'Alcaldessa li retirara les delegacions que li atorgà a Signes, ja que ell no dimiteix.

         Alcaldessa, li contestà que el seu prec seria escoltat, però que de cap manera anava a retirar-li la confiança a Signes.

         Albelda, li replicà que pot ser l'Alcaldessa tinguera molta confiança amb Signes, però que pot ser ell també tenia molta càrrega de feina i confonia converses amb decisions I el que constava a les actes. Insistí en el fet que trobava inadminisible l'actuació, i digué que qui feia una cosa aixi quedava incapacitat per a fer eixa feina, “ho han d'entendre, encara que no vulguen”.

         Alcaldessa: “És una posició superlativa”.

         (Quina? La de l'equip de govern?).