|
PLE NÚMERO DOS
27 de GENER 2005
ORDINARI
ORDRE DEL DIA
Abans de
començar, l’Alcaldessa explica que per acord de la Junta de
portaveus, va a fer-se un minut de silenci en record de les víctimes
de l’Holocaust.
Seguidament disculpa les
ausencies de Carmen Martinez i Joan Martinez, i explica que no hi ha
actes per fallo de megafonia.
1.- RECURSOS
DE REPOSICIÓ PEL SR. JUAN CARLOS OROVAL MARTÍ I PEL SR.RUBÉN CERVERA
BARBERÀ, CONTRA L’ACORD DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE 28-10-04, EN EL
QUAL S’APROVÀ LA REMISSIÓ DE LA VALORACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL
MATEIX.
La proposta de
l’equip de govern es desestimar el recurs.
Salom (BNV),
anuncià que anaven a abstindre’s, no per que no tingueren criteri si
no per que pensen que el punt de partida es equivocat, que ja ho
digueren en setembre i ho repeteixen ara, per considerar que la
valoració dels llocs de treball es errada.
L’Alcaldessa,
digué que entenia que la Comissió de valoració s’havia pronunciat i
que hi ha una RPTE d’una persona aliena a l’Ajuntament i que per
tant té més equitat
14 vots a
favor (PP/PSPV/AV) i 4 abstencions (BNV/LR).
2.- PROPOSTA
D’APROVACIÓ DE LA DENOMINACIÓ DE NOVES VIES PÚBLIQUES.
La proposta de
noms: Moli de la llum, Joan Fuster, Sant Bertomeu, Sant Joan de Deu,
Sant Isidre, Avinguda Bressol de la Taronja, Avinguda Llira
Carcaixentina.
Isabel Gómez (PP),
explicà que els criteris seguits havien segut els aconsellats per
l’arxivera municipal i també el mantindre el nom quan es tractava
d’un allargament de carrer.
Albelda (BNV),
vullgué fer constar que quan se’ls feu arribar la proposta era un
altra. Que estaven d’acord en quant a Joan Fuster i Llira
Carcaixentina, i lògicament amb el de Moli de la Llum ja que fou una
proposta seva, però discrepaven del de Sant Bertomeu, ja que
darrerament s’havia optat per no posar noms de sants als nous
carrers, i el de l’Avinguda del Bressol ja que consideren que es
millor posar-li Ronda Nord. I preguntà si es podia doncs, fer la
votació per separat.
L’Alcaldessa,
digué que per la seva part no hi havia cap problema, però que com el
dictamen era el que era, podien votar i fer la salvetat.
Secretari,
digué que no hi havia inconvenient en separar-ho i votar cada
proposta per separat.
L’Alcaldessa,
insistí en que el dictamen és únic.
Salom,
insistí dient que volia separar-ho, ja que després quan els acords
s’enviaven on fora, sols es compten els vots i no l’argumentari, i
que no havent inconvenient preferia votar per separat.
Secretari,
tornà a dir que no hi havia inconvenient.
Xelvi (PSPV),
digué que no trobava que fòra procedimental fer la votació per
separat, i anuncià que canviaven el sentit del vot.
L’Alcaldessa,
digué que trobava asimilable aquesta situació a la de les votacions
de les ordenances, i que per tant es votaria per separat cada
proposta de nom.
Xelvi,
insistí en que no ho considerava procedimental.
(Ens preguntem el per
que de l’apegament al Reglament del regidor, en una votació com
aquesta).
Alcaldessa,
digué que si el Reglament ho permetia, passaven a votació.
Secretari
passa a llegir cada nom i es vota, us diem el més destacat de cada
votació:
(Curiosament en
aquest punt de l’ordre del dia, hi hagué llibertat de vot per als
regidors del PP, oblidant-se d’alló tan de partit com és la
disciplina de vot).
.- En el carrer Molí de
la Llum , el PSPV vota en contra.
.- En el carrer Joan
Fuster, un regidor del PP vota en contra, i davant la insistència de
l’Alcaldessa dient-li que es preguntava pels vots en contra, ell
insistí.
(Després d'açó i amb
la satisfacció del deure acomplert, es dedicà a becar la resta de la
sessió).
.- Al carrer Sant
Bertomeu, hi hagueren sis vots en contra i una abstenció, tota
l’oposició.
.- Al carrer Sant Joan
de Deu, hi hagueren 3 abstencions (LR / AV), la diferència amb
l’anterior s’explica per que ací es tracta de la continuació d’un
carrer i en l’anterior és de nova creació, havent-se trencat la
costum dels darrers anys de no posar noms de sants als carrers.
.- Sant Isidre,
l’oposició igualment s’abstingué o vota en contra.
.- Bressol de la
taronja, el Bloc i AV s’abstingueren i PSPV i LR votaren en contra.
.- Llira Carcaixentina,
exceptuant al PSPV tots votaren a favor.
3.- PROPOSTA
D’APROVACIÓ DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA CONFEDERACIÓ
HIDROGRÀFICA DEL XÚQUER I L’AJUNTAMENT DE CARCAIXENT, PER A
L’EXECUCIÓ CONJUNTA D’ACTUACIONS DE MILLORA AMBIENTAL.
La proposta
consisteix en crear un aula de la natura, amb un 70% del pressupost
a càrrec de la Conferederació i un 30% a costa del municipi.
Signes,
explicà que la fase del projecte que s’aprovà al 2.002 s’executarà
ara, a l’any 2.005. Amb tres anys de retràs. I que s’invertiràn 30
mil·lions de pessetes en l’habilitació de l’Hort de Soriano.
(No sabem si
trenta mil·lions son molts o pocs per a aquesta clase de projectes,
però si sabem que hi ha projectes ben interessants presentats a
l’Ajuntament per a millorar els accesos a l’Hort i fer una ruta
veritablement ecològica i turística, i que el Sr. Signes ni sap ni
contesta).
Albelda,
anuncià que anaven a votar a favor, per que sempre estàn per
invertir el màxim en medi ambient, però demana que l’equip de govern
aclarira d’una vegada que pensen fer amb l’Hort de Soriano, si un
aula de la natura o un focus de turisme.
Signes,
es justificà dient que les multiples posibilitat de l’Hort de
Soriano és el que dificulta la seva definició.
(Com sempre
justificant la falta de criteri amb argument endebles. Precisament
si hi ha varies alternatives, el que cal fer es avaluar-les
idecantar-se per la que siga més aprofitable i de posible execució.
Es el que es suposa fan els politics, no?).
Digué que
l’equip de govern baralla diverses posibilitats de gestió, ja que
algunes de les propostes que es fan des de l’àrea de turisme no son
asumibles. I que no descartaven fer un espai recreatiu, de turisme,
mediambiental ...
Albelda,
insistí en que callia fer una definició i recordar que per part de
la tècnica de tiurisme ja s’indicà que abans d’invertir cap
quantitat, calia saber que s’anava a fer.
S’aprovà per
unanimitat.
4.- CONVENI
DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA CONSELLERIA D’EMPRESA, UNIVERSITAT I
CIÈNCIA I L’AJUNTAMENT DE CARCAIXENT PER A LA COORDINACIÓ
D’ACTUACIONS I LA PRESTACIÓ DE SERVEIS EN MATÈRIA DE COMERÇ.
Signes,
recordà el que s’havia explicat a la Comissió corresponent, i que es
tractava de demanar una subvenció per a fer activitats formatives,
especialment orientades a la gent que havia quedat a l’atur, de les
empreses Lois i Marqueset. La proposta era contractar a 18 persones
durant sis mesos, i reconegué que hi havia gent que ho tenia dificil
per a trobar un nou empleament.
S’aprovà per
unanimitat.
5.- PROPOSTA
D'APROVACIÓ DEL CONVENI EXPROPIATORI DE BÉNS ENTRE L’AJUNTAMENT DE
CARCAIXENT I RENFE.
Barrachina
(PP), explicà que es tractava d’adquirir unes parcel·les
propietat de RENFE per a completar les dotacions municipals de les
rodalies, estant ja usant-se part d’elles. I que estaven pensant en
utilitzar la parcel·la bé per ampliar el pavelló, bé com a recinte
firal. El preu d’adquisició dels 10.368 m² es de 42.-€/m² i i el
pagament es faria en tres fases, enguany i els dos anys següents.
Salom,
indicà que anaven a abstindre’s, ja que malgrat que Barrachina havia
comentat que era una oportunitat per a l’Ajuntament, ells crewien
que ho era sobretot per a RENFE, ja que en altres pobles ja havia
rendabilitat el seu inmovilitzat i quedava Carcaixent.
Digué que
creien que l’Ajuntament no tenia cap necessitat d’eixos terrenys, el
que quedava evidenciat pel fet de que tampoc saberen que anaven a
fer amb ells.
Explicà que el
conveni lligava a l’Ajuntament, ja que si es decidia per canviar
l’ús tena que esperar a que transcorregueren els anys pactats, i a
més a més el retall de les places de parquing tenia que resoldre’l
el municipi.
(Com en
aquest poble es tan senzill circular i aparcar ..... I com que no hi
ha gent que utilitza diariament el tren .... Van complicant-ho ...).
Signes,
digué que el company Barrachina havia exposat clarament la
situació, (per aixó ell intervenia, no?), però reconegué que
la parcel·la que es quedava com aparcament per a RENFE es quedaria
menuda, però que en qualsevol cas podia utilitzar-se la resta del
terrenys ara municipal, en tant que no s’utilitzara per a recinte
firal o per al pavelló.
(Si es
construeix, dificilment anem a estacionar res damunt de l’edifici.
Però han pensat els ingeniosos regidors, que faran no amb la fira,
sinó amb totes les caravanes i vehicles dels firers? Cabrem tots?
Farem equilibris uns damunt d’altres? Els agradara als firers dormir
al costat del tren d’alta velocitat?).
I s’atreví a
afirmar, que una vegada asfaltat i delimitat hi haurien més places
d’aparcament. Finalment respecte a la negociació amb RENFE, digué
que si no s’havia fet abans al igual que en altres pobles, era per
que ací se li havia posat dificil.
Salom:
“No sé si no m’escolta o no m’entén. Precisament li deia que
l’obligació que RENFE ha de donar als usuaris, ara es tradueix en un
pagament de 42.-€/m² a càrrec del municipi. Així que aparcar ens
costara més. A Carcaixent s’ha tardat més, però qui ha fet el negoci
es RENFE, eixe és el seu objectiu però no ho és del BLOC i no
tindria que ser-ho de l’Ajuntament, degradant un servei públic”.
Reconegué que
RENFE havia cedit feia temps dues parcel·les per a facilitar el
trànsit rodat, però recordà que també feia temps que l’Ajuntament es
feia càrrec del manteniment de la glorieta.
Signes:
“no estàn d’acord amb el punt, i no passa res. RENFE mantindrà un
parking conforme a la seva obligació, i que facen negoci o no, no es
cosa seva”.
Alcaldessa,
intervingué (per a una vegada que intervé un regidor d’àrea, el
matitzen per totes bandes), per a dir que si bé era cert que
Barrachina havia estat als darrers moments de la negociació, ja feia
temps que estaven darrer d’eixe conveni per que el Pavelló sols té
eixa posibilitat de crèixer.
(Sembla
doncs que si saben que van a fer amb la parcel·la. I sembla doncs
que d’aparcament res de res).
Salom,
insistí en que si tan bona oportunitat era ara, més ho seria
endavant tenint en compte que RENFE no pot fer més que conservar-ho
com esta. I digué que creia que era un error no voler saber que feia
RENFE, sent com és un servei públic.
Alcaldessa,
matitzà el dit, aclarint a que es referia a que es tracta d’una
entitat independent de l’Ajuntament i que al seu parer funciona bé.
I digué que discrepava respecte a que no poguera fer un altra cosa
amb els terrenys, ja que com eren seus podia fer el que vullguera.
(Açó darrer
no és cert, tenint en compte la qualificació del sòl, RENFE no té
més opció que conservar-ho o vendre-ho al municipi).
12 vots a favor (PP),
i 7 abstencions (BNV, LR, PSPV, AV).
6.-
ENCOMANDA DE GESTIÓ A PROCARSA DE LA NETEJA VIÀRIA I D’EDIFICIS.
Albert-més
que res dir (AV): “Més que res dir que la legislatura 95-99,
aprofità per a alguna cosa. No volia PROCARSA i volia desfer-la i
ara es veu que s’utilitza.
Veig que
compleix allò que em digué de que no anava ni a mirar-me ni a
escoltar-me (l’Alcaldessa i Albert estàn assegut un front
a l’altre, i ella quan ell parla manté el cap girat), però ja li
he dit el que tenia que sentit”.
Salom,
demana que l’equip de govern explique que va a fer, amb quins
mitjans i com va a aunir-se la gestió del cementeri, la de la grua i
aquesta. També criticà que no es presentaren els punts conflictius,
i considerà que no s’havia definit que i com anava a fer-se, ni
tampoc quins problemes havien existit amb la gestió directa per part
de l’Ajuntament amb la neteja viària.
(Us recordem
que aquest servei el tenia adjudicat Aguas de València, i que es
rescindí de forma anticipada el contracte en el plenari d’abril de
l’any 2004, indemnitzant a la mercantil en 36.000.-€, passant a
fer-se per gestió directa de l’Ajuntament, ocupant-se la Brigada.
Aleshores ja s’insinuà des de l’equip de govern que eixa gestió
directa era sols provisional, sense aclarir que pensaven fer en un
futur, malgrat la sol3licitut d’explicacions per part de l’oposició.
Ara, a poc més de mig any després, ja sabem que tenien en ment).
Salom
continuà dient que el que no acceptarien a la seva vida privada,
eixes provatures, a l’Ajuntament amb diners de tercers s’estava
fent, i que devien tindre la mateixa sensibilitat en un cas i altre.
Recordà que a
principis de la legislatura se’ls oferí estar al Consell
d’Administració i ho rebutjaren perque creuen que han d’estar tots
els grups representats. Digué que sabia que la llei no ho permetia,
però que tenint en compte que la llei és de l’any 50, fent una
lesctura actualitzada es podria dur a cp eixe canvi.
I en qualsevol
cas, sent PROCARSA un instrument més, demanà que se li explicaren
els avantatges de l’adjudicació a la mateixa de la neteja viària per
compte de la gestió directa.
L’Alcaldessa
contestà que volien que PROCARSA comence a caminar i que volien fer
proves en el sentit de no “tirar-se sense paracaigudes”, i per tant
quan vegen que allò que se li ha encarregat ho fan bé, aniran
ampliant les funcions. I finalitzà dient que s’havia estudiat quines
persones de l’Ajuntament podien anar allà, si una gestoria ajudaria
...
Salom:
“La meva pregunta ha segut molt clara: quins elements són els que
impedeixen millorar la gestió directa del servei de neteja, ja que
sinó pot pensar que el Sr. Pedro Moreno (regidor de l’àrea) no esta
fent-ho bé. Igual que tampoc diuen perque seria millor que en un
futur els conserges del Mercat estiguen en PROCARSA.
Ahir digueren
que en el seu moment ho sabrien. Crec que el moment es ara.
Qui està
assessorant-los?”.
L’Alcaldessa
sense inmutar-se, digué que pensava que podia ser més àgil la gestió
indirecta i que no hi havia ni misteri, ni trampa ni cartró. I que
PROCARSA avui com una empresa que comença, pot tindre una
diferenciació de serveis.
(Aleshores
per què no passaren directament d’una mercantil a l’altra?. Massa
descarat, pot ser?).
Salom,
digué que el seu grup entenia l’agilitat d’un altra manera i no com
canviar feines estables i amb rendiments consolidats per un més en
precari, i acabar contractant com les ETT o com la Generalitat fa
amb TRAGSA. I resaltà el fet de que el problema més greu que acaba
creant-se en eixos casos es la digitalització. I feu broma
dient que si pogueren fins els regidors serien a taves de PROCARSA.
Finalitzà dient
que respectava el seu dret a pensar diferent, i creure en eixa forma
de gestió, però que com ells eren el Bloc defensaven altres idees.
L’Alcaldessa,
digué que no eren contractes en precari i que totes les empreses que
no són de l’Administració son empreses legals, i que al seu parer la
funció pública es important però que no pot ser enorme.
Albertmésqueres: “Més que res contestar-li al Sr. Salom, que
vostés es prou espavilat i sap que quan la Sra. Alcaldessa té
problemes va a València”
12 vots a favor (PP),
2 vots en contra (PSPV) i 5 abstencions (LR, BNV, AV).
7.-PROPOSTA
D’APROVACIÓ DE L’ALIENACIÓ DE L’EDIFICI I TERRENYS DE L’ANTIC
ESCORXADOR MUNICIPAL.
Signes,
indicà que la proposta era la venda de la parcel·la que abans
ocupava l’escorxador i que ja no està en funcionament. I ho
plantetja com una forma de recaptar fons, vendre per a comprar atés
que, el pressupost d’enguany preveu 900 mil·lions en inversions.
12 vots a favor (PP),
2 vots en contra (LR) i 5 abstencions (PSPV, BNV, AV).
8.- INFORME
D’ALE·LEGACIONS DEL PROJECTE D’ACTUACIÓ INTEGRADA DEL SECTOR NORD.
Signes,
aclarí que es el sector on està previst que s’ubique el centre
comercial BOUYGUES. I que els limits dels sectors son erronis, ja
que falten 25 m² de terme cap Alzira, el que suposa un total de
7.000 m² més, i aixó suposa canviar els estandars d’equipament
públic i per tant calia fer una nova publicació del programa.
Informa que el
canvi també suposava que finalment el total de terrenys forestals
amb protecció serien 150.000 m². I que la causa de l’error es
conseqüència del deficient alçat topogràfic que s’utilitzà per a fer
el PGOU i que per eixa raó anava a contractar-se un nou alçat.
Salom,
digués estar sorprés de que a la vista d’eixe alçament topogràfic
defectuos, no s’haveren fet comprovacions sobre el terreny.
Signes,
contestà que ja a la Comissió Salom havia insinuat que les
presses en el projecte havien conduit a eixa situació, i reconegué
que hi havia presses per que creuen que es interessant que el sector
comercial estiga en marxa. Encara que els tecnics diuen que no es
per presses sinó pel mal alçament topogràfic, però que en qualsevol
cas tornaran a publicar-ho i correran tant com puguen.
(Llàstima no
es donen tant d’aire en atres àrees).
Salom,
insistí en que si hi ha experiència prèvia de que l’alçament es
erroni, el que cal fer es el que feren els tecnics de Boticari Bodi
1, que fou fer les comprovacions pertinents.
L’Alcaldessa,
digué que quan s’havia vist que havien errors s’havia contractat un
topograf, però que en un principi no pensaren que un document com el
PGOU tinguera tants defectes.
12 vots a
favor (PP), 6 vots en contra (PSPV, LR, BNV).
AV estava ausent.
9.- PROPOSTA
DE MODIFICACIÓ DELS APARTATS C) I D) DEL PUNT SEGON DE L’ACORD DE
PLE DE L’AJUNTAMENT DE 23-12-04, EN EL QUAL S’APROVA EL PAI “GALIANA
GOLF”.
Signes,
digué que anava a fer una breu explicació de la modificació
proposada. Contà que el projecte duia un vial d’uns 2 Km. I que
l’arquitecte al seu informe parla de que pot haver una alternativa
amb un menor impacte, ja que utilitzaria un cami ja existent. Raonà
que el tècnic sugeria que era millor, però que no ho incloia al
dictamen, el que sols feu quan posteriorment se li demanà.
(La
manipulació arriba a ser desvergonyida. En realitat el que
l’arquitecte municipal fa constar al seu informe es:
A
l’analitzar el contingut del pla diu:
<<... No
obstante, el acceso diseñado como principal no parece que posea el
trazado más idóneo. Analizado el entorno por el que discurre el
viario que conecta la urbanización “La Vall d’Aigües Vives” con el
ámbito del sector, se observa que el nuevo tramo debe cruzar una
zona arbolada, y su trazado ha de tener dos curvas muy forzadas y
alcanzar elevadas pendientes.
En la
actualidad existe un camino de servicio practicado desde la
siguiente curva de la misma calle de la urbanización existente,
hasta otro camino de servicio ya existente que continúa ascendiendo,
ambos en línea recta y con pendientes razonables.
Se propone
que se utilice el trazado de esos caminos existentes para diseñar el
nuevo acceso.
El
inconveniente de esta solución reside en que es un camino que el
Plan Parcial de Aguas Vivas no tiene previsto mantener. Esto supone
efectuar una modificación puntual del Plan Parcial.
No obstante,
este técnico considera que aprovechar el existente, además de
mejorar el vial de acceso al campo de golf, evita destruir un
espacio arbolado.>>
I a les
conlusions:
<< Aunque no
es posible su exigencia, sería muy conveniente modificar el vial de
acceso previsto en el Plan Parcial, según los criterios indicados en
el punto 2. Análisis de contenido, de este informe.>>
Es a dir,
l’arquitecte municipal és clar al seu informe, i sinó posa com a
condiconant de la’provació eixa modificació és sols per que
legalment no pot fer-ho).
El portaveu de
l’equip de govern explicà que al posar-se a treballar s’adonaren que
el Pla llindant al que fa referència l’arquitecte està ja molt
avançat (suposem no voldrà que ens crega’m que no ho sabien ja), i
que fer el nou camí implicaria trencar l’aprofitament de la
parcel·la, i per tant com els inconvenient podien ser molts i
l’informe no deia que la primera alternativa no fòra bona, es
demanava ara que s’acceptara tornar a ella.
Finalitzà dient
que Salom havia preguntat en la Comissió, si eixe vial
afactava a terrenys forestals, però que les consultes fetes als
tecnics o en Conseleria no aclareixen res.
(Doncs
l’informe es clar, suposara partir una zona arborada, i no creguem
que l’arquitecte estiga pensant en llimeres i tarongers).
Salom,
digué que al veure l’ordre del dia s’havia endut una alegria, al
pensar que anaven a fer cas de les al·legacions, però que ja veia
que era al contrari, i que justament la unica observació de més pes
per part dels tecnics era que anava a canviar-se. I que a més siga
Conselleria la que tinga que decidir.
En la seva
opinió tindria que mantindre’s l’acord com es prengué, i que foren
els promotors els que ho solucionaren, tanmateix vist el interés del
PP local en el golf i el de la Conselleria, ja veu que no ho faran.
Signes,
insisteix en el pobre argument de que si havera segut tan important
s’havera posat com a condició i no com a sugeriment. I que no sent
capaços els tecnics de determinar, es lògic que siga la Conselleria
qui aprove o no el pla.
Aclarí que es
tractava de 200 ó 300 metres de camí, i ironitzà dient que no es
tractava de cap autopista, encara que reconegué que la segona
proposta era menys agresiva. Però que calia respectar els drets del
promotor del programa anterior (ACTUA S.L.)
(No deixa de
ser inversemblant que els promotors del golf, estiguen pensant en
l’ús de l’aigua de l’EDAR que està fent eixe promotor, i que en
canvi no s’aclaresquen en una cosa tan menor com es la indemnització
per la modificació de l´ús de la parcel·la que s’usaria per a vial).
I finalitzà
defenent a la Conselleria, al·legant que si estagueren per
l’aprovació indiscriminada i desordenada, no haveren impedit sis
programes. I que ells no tenen cap interés en donar facilitats, però
tampoc en complicar-lo.
Salom,
digué que si s’havien rebutjat sis programes, era per que es
tractava de sis programes impresentables, però que el prblema ara no
es que fa o deixa de fer Conselleria sinó que fa l’Ajuntament de
Carcaixent.
Criticà que
s’acceptara com a condició sense avaluar si era viable o no, i que
ara s’havera de recular. El que ve a demostrar que no treballen les
seves propostes.
Signes,
al·legà que el projecte s’havia presentat en agost i que s’havia
aprovat en desembre, i per tant al seu parer no havia habut
precipitació. I que si s’havia aprovat era per que podien obligar
als promotors a negociar amb un acord de plenari, però no amb una
sugerència. I fent-ho d’un altra forma, proposant-ho, segurament en
quatre o cinc mesos estarien esperant, i ells tenen pressa en que el
projecte avance, i així sols s’havia perdut un mes.
(No deixa de
ser curiós que un equip de govern municipal, tinga més interés en
que avance un projecte urbanistic privat que els propis promotors. I
que siguen precisament els gestors municipals els que tinguen
pressa, i tarden menys d’un mes si restem festivitats, en trobar una
eixida al conflicte, posant per damunt de bens comuns com la millora
d’accesos o la protecció forestal, l’urbanisme. Sorprenent).
Salom:
“El métode que ha exposat es com <<xantatge>>, no tenen per que
obligar a negociar a ningu. Si es viable es du endavant, i sinó ho
és, no ho és”.
Alcaldessa:
“Vosté si parem no esta bé, i si caminem no esta bé”. Explicà que
havien intervingut perque consideraven que podia demorar-se en el
temps, i que així aconseguirien una solució d’una forma ràpida, i
que si bé podien optar per expropiar o per altres alternatives,
totes elles ralentitzarien el projecte i ells consideren que han
d’ajudar a aquells que venen a invertir al poble.
(Quan es
refereix a invertir, imaginem que vol dir posar el poble cap per
avall, per que altra cosa ....).
Salom,
començà dient que era la seva quarta intervenció, equiparables a les
tres del portaveu i a la de la pròpia Alcaldessa, i a la vista de
que els companys de l’oposició no participaven.
Aclarí que les
seves crítiques als projectes, no qüestionaven la legalitat dels
mateixos, que donaven per suposat que el Sr. Secretari
vetllava per a que aixi fora, sinó que criticaven el model de ciutat
i els projectes urbanistics.
L’Alcaldessa,
una vegada més digué lo magnànima que era aplicant el Reglament,
permetent a tothom parlar. També aclarí que si havia parlat de
legalitat era per que havia sortit la paraula xantatge, i que ells
sempre estaran al costat d’aquells que duguen projectes.
(Siguen els
que siguen? A costa de qualsevol cosa?).
Albermésqueres: “Més que res per a justificar la seva posició
d’abstenció. Diuen que les persones es coneixen pels fets, tenen uns
companys que igual no els coneixen, però que li tinc que dir Sra.
Alcaldessa que no em vol sentir però li tinc que dir, els fets ens
delaten a tots, un regidor d’urbanisme que fa quatre dies defensava
el medi ambient i acabara la legislatura sense deixar rama verda.
Vosté que tant parla de la il·lusió d’agafar trens i tramvies, doncs
millore les comunicacions que sempre li ho dic. Eixe ritme que li
esta posat l tema de tapar forats, pot posar-lo a altres temes, que
a mi la gent pel carrer no va demanant-me pals de golf ...”
12 vots a favor (PP),
4 vots en contra (LR, PSPV) i 3 abstencions (BNV, AV).
10.- MOCIÓ
DELS GRUPS MUNICIPALS BLOC, LA ROSA, PSOE I AV, SOBRE PARALITZACIÓ
DEL NOU DECRET D’HOMOGENEÏTZACIÓ I HOMOLOGACIÓ DELS UNIFORMES DELS
POLICIES LOCALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
Albelda,
recordà que al seu programa estava l’apartat de Fes-te sentir, per a
recolir la veu de la gent que no té representació, i que en eixa
dinàmica traslladaven el rebuig de la Plataforma de Policies Locals
al projecte de decret.
Signes,
digué que s’havien fet consultes als interessats, encara que
lògicament no a totes les agrupacions.
Albelda,
digué que si no fora per qüestió del Reglament podrien estar jugant
a la pilota tota la nit.
7 vots a favor (AV,
BNV, PSPV, LR), 12 en contra (PP).
11.- MOCIÓ
SOBRE LA CONSTITUCIÓ EUROPEA.
Xelvi
llegeix la proposta, que consisteix en fer campanya a favor del sí.
Signes,
agraí les formes de Xelvi, i digué que en quant a la campanya
dins de les limitacions de temps es faria el que es poguera.
Salom,
digué estara a favor de difondre la idea d’Europa, però digué que es
podia fer de moltes maneres i considerà que l’obligació de les
Administracions públiques es mantindre la neutralitat, i informar, i
ni apostar per una forma de recoltzar Europa. Finalitzà fent
referència al pacte PP-PSOE i a la reforma de l’Estatut.
Xelvi,
digué que no volia deixar de passar de dir a Salom que la moció eta
molt clara i que no parlava di de ignorància, ni de neutralitat, ni
de l’Estatut i que pensava que estava fent ací el debat que en
altres llocs estava fent el Bloc.
Salom,
insistí en que sols demanava que es permetera també als del NO fer
campanya, i que la moció sols parlava del si i sent una campanya
municipal que es paga amb ons publics, tindria que mantindre la
neutralitat.
Xelvi,
li contestà que fera en el plenari el que tinguera per convenient, i
que si cap persona li impedia que s’expresara de forma diferent a la
seva, ell estaria al seu costat. I que en qualsevol cas no li
demanava que voatar que si.
Salom,
reitera que al Bloc se l’estava obligant a traves de la moció a
recoltzar el si.
Xelvi,
li retrucà que l’expert en manipulació de paraules era ell, i li
pregunta si no podien demanar el que vullgueren i demanar-li que
participara sense violentar-se.
Salom,
contestà que ells no es violentava que qui es sulfura “es vosté
Sr. Xelvi”.
Albertmésqueres, també digué alguna cosa, però lamentem no saber
trasllaradr-ho. Sabem que parla de la Pantanada, l’Holocaust, Eurpra
i el Real Madrid-Barça.
¿?
16 vots a favor (PP),
2 vots en contra (BNV)
12.-
INFORMES I COMUNICATS.
13.- PRECS I
PREGUNTES.
Hi hagué una pregunta del Bloc,
Albelda, començà disculpant-se per ser pesat i per dos
motius, un perque el funcionari corresponent està de baixa i ho
lamentava i l’altra per que no se li contestava.
(Les preguntes es presentaren per escrit al mes d’octubre,
i ja al plenari d’eixe mes es preguntà pel Bloc per que no es
contestava. Els diners se li entregaren a la mercantil abans, i ins
febrer no els tornara.
A aquell plenari també se li recordà a l’Alcaldessa que no
s’havia publicat a la revista Gent els seus emoluments, com havia
promés. Aixó també està igual, deu ser que estàn a l’espera del
període anual que menys cobre, per a fer-ho públic).
Preguntà:
Per que se li permetia a la mercantil contractada en Festes, tornar
els diners amb retràs.
Per que no se li imposava recàrrec?
Per que el funcionari té informació privilegiada, i si no està ell
no hi ha qui li conteste?
Creuen que es normal que la mercantil es burle de l’Ajuntament?
Cortell (PP), contestà: “Al llarg de molts anys
l’empresa ha estat ajudant. L’empresa sempre s’ha portat be, estavem
obligats a la moratòria per a ser correctes amb eixe comportament”.
(Si deixem de pagar el IBI després d’haver-nos portat molt
bé durant anys, tampoc ens cobraran recàrrec?).
|