|
PLE NÚMERO TRES
16 de FEBRER 2005
EXTRAORDINARI
ORDRE DEL DIA
1.- PROPOSTA
D’APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PRESSUPOST GENERAL D’AQUEST AJUNTAMENT
PER A L’EXERCICI DE 2.005.
El més destacat
de la proposta fou que es digué que s’apostava més per la inversió
que per l’estalvi i que s’optava per una ciutat comercial. També es
digué que s’invertirien 54.000.-€ en l’adquisició de muntanya,
12.000.-€ en l’adequació de barrancs, i 60.000.-€ en parcs
infantils. Així com que s’augmentarien les ajudes a les associacions
i a la gent amb pocs recursos.
Salom,
començà dient que anava a intentar fer una introducció més curta que
la de l’any anterior. Reconegué que a la vista de les xifres calia
reconèixer que era un pressupost espectacular, encara que havia
compromisos de l’equip de govern que ni eren urgents ni calien, i
que de no estar alleugererien la càrrega econòmica de l’Ajuntament.
Que hi havia un escenari previsible de bloqueig a anys vinents per
imposibilitat d’atendre les càrregues fiscals.
Continuà
explicant que les xifres del PP no s’han acomplert i que ja
anunciaren que el problema apareixeria a l’any 2.005, i així esta
sent, al no haver ja aportacions extraordinaries com la d’Erosmer,
ni indemnitzacions de la Pantanada, ni la liquidació del pòsit, i
que ja sols quedava acudir al prèstec i a la venda de patrimoni.
Aclarí que no
és el mateix tenir un patrimoni per a vendre, en el moment oportú,
que inmobilitzar-lo en inversions com carrers, i que si be aquests
son necesaris, no totes les inversions son iguals i cal prioritzar i
en funció de les prioritats pendre les decisions.
Digué que
compartien els projectes com el de la urbanització del sector
Apotecari Bodi 1, o el de la piscina coberta, però no el de Bouygues,
entre altres raons perque suposava afonar més encara el comerç
local. I el mateix respecte al conveni amb RENFE que suposava
desembolsar uns diners que no es tenen.
O la nau de la
brigada, que suposa 120.000.-€ d’inversió i que ara per ara no és
prioritaria. Com tampoc ho és e sector barxeta-1 tenint en compte
els projectes de La Calçada. Creuen que en compte de dos projectes i
cap realitat es millor que es duga a terme un.
En quant al
Parc del Bicentenari, consideren que no precisa més que una inversió
en neteja i en manteniment.
Respecte a la
Casa de la Cultura, sols es contempla una inversió de 100.000.-€,
quan eixa partida es la corresponent a la Conselleria, no havent-se
previst res per part de l’Ajuntament.
Tampoc entenen
siga prioritària l’augment de la inversió en l’àrea d’esports,
semblant que siga la més mimada, siga per les raons que siga.
Al seu parare,
cal invertir però no sense mesura. I sense oblidar que a l’any
vinent esta el pagament més fort del sector Apotecari Bodi-1.
(Ens
preguntem entre unes coses i altres quant ens ha costat ja, el
ditxós sector).
Opinà que calia
contindre el pressupost, i atendre assumptes menors del dia a dia
que es desatenien en benefici dels grans projectes, i posa com
exemples la porta del Mercat que estagué dies sense reparar, la
insuficiència del rodatge dels contenidors, la manca d’aparcament
per als camions, el fet que per a inmigració es destinara una
partida simbòlica quan a hores d’ara suposen el 5% de la població
(era un mil·lio de pessetes i s’ha reduït a la mitat), que la
partida per a instal·lacions escolars continue sense arribar a les
demandes dels centres, que es lleven els prestecs agrícoles però no
es fa res per a substituir-ho ...etc.
Albertmésqueres (AV),
digué que intervenia més que res per a explicar el vot d’Alternativa.
Explicà que el Grup havia mirat el pressupost i ja avanaçava que el
seu vot anava a ser negatiu. Digué que en la seva opinió el director
d’orquestra era l’Alcaldessa i que aquesta estava perdent el
nord, al tenir que atendre a massa funcions i voler controlar-ho
tot. Continuà dient: “No sé si ahir va veure T5 i eixe barquet que
anava pegant bacs ... eixa sensació tinc jo ..... I Ino que
sempre em diu que no es un titere, però sinó es un títere és un
paiaset, perque qui talla l’abaetxo es vosté i la seva familia”.
Continuà
dient-li a l’Alcaldessa que ho era de Carcaixent, i que el
poble estava a 35 Km de la costa, i que no era cap altre poble el
que governava. Argumentà que estava deixant un endeutament que no
podria suportar-se i que Carcaixent Nord (urbanitzadors del
sector Apotecari Bodi 1), no anava a ser la solució, que de
moment ja havia costat 600 mil·lions de pessetes, unes 34.000.-Ptes
per persona de Carcaixent.
Finalitzà dient
que: “Carcaixent Nord es una bomba de relllotgeria que es
preocupant, el que junt amb la piscina, la Casa de la Cultura ...
anem a posar-nos en un endeutament bestial, i va a deixar una
herència preocupant”.
Xelvi (PSPV),
Anuncià que el Grup municipal socialista anava a abstindre’s en la
votació dels pressupostis, i aclarí que encara que no era ell qui
participava en la Comissió d’Hisenda era eixe el criteri de la
companyera de grup, ja que aquesta considerava que no podien
recoltzar-se al no estar produint-se inversions que vagen a generar
recursos, i per no ser tampoc equilibrats.
Signes (PP),
digué que el pressupost es el document més important que es du a
l’Ajuntament, i que no és habitual arribar a un consens. Que el
pressupost du moltes partides i l’acord es posible en uns punts i no
en altres, però que no es podia votar per parts.
Aclarí que hi
havia un augment del 36% en despeses generals i un 155% en
inversions, però que no s’havia augmentat la presió fiscal sobre els
ciutadans. En quant al prèstec, digué que era d’1,8 mil·lions
d’euros, però que calia tenir en compte que els dos anys anteriors
no s’havia demanat.
I en quant al
comerç local considerà que anava bé, tenint en compte que s’havien
demanat 43 llicencies més que l’any anterior.
(També podia
tenir en compte que els centres comercials encara no estàn
funcionant. Temps al temps).
Salom,
es congratulà de que es recaptara més, però lamentà que l’afany
recaptador suposara anar a la caera i captura de l’entreeta dels
guals. I criticà el darrer argument de Signes, ja que un augment de
llicencies no suposava res, calia analitzar quants negocis es
mantenien i quants tancaven rapidament.
“S’ha passat
molta estona parlant sense dir res, ja que s’ha limitat a repetir
els numeros que ja més o menys tots coneixen, però no ha entrat a
les nostres crítiques. Vostés tenen molta confiança en el sector de
la rajola, però en cap cas ha justificat que s’hagen generat tants
ingressos. Es vanaglorien que han passat dos anys sense endeutar-se,
però no expliquen que no ho han fet per que tècnicament no era
posible. I al mateix temps han signat convenis roïns per al poble de
Carcaixent, com el projecte de la Casa de la Cultura que sols permet
invertir 100.000.-€ ja que no hi ha més diners, o el conveni amb
RENFE que no feia falta i vostés sabran per que ho han fet.
Diuen que anem
a pasar d’una ciutat agrícola a una comercial, però no diuen que
serà a costa del comerç local ja que els convenis amb Erosmer s’està
incomplint. Seria hora que reconegueren que el conveni de la Casa de
la Cultura està mal fet.
Conteste a les
crítiques i no es centre al capitol 4 d’inversions per
transferencies, o si ho fa no amague que la majoria són procedents
de l’Estat”.
Alcaldessa,
li contestà que havia fet varies intervencions que l’havien sorprés.
I recordà que feia uns anys un regidor d’esquerres li parlà de
sensibilitats, i que ella no ho enten ja que treballar per a tots
està al cor de les persones. Igual que tampoc enten que es crtique
la venda del patrimoni si al temps es compra, com en el cas de
RENFE, quan precisament d’eixa compra ells estàn molt satisfets ja
que sols una setmana després ja els digueren que valia més. I per
tant es un bé fungible.
I respecte al
prèstec es limità a dir que era normal, quan hi havia expansió.
Albertmésqueres,
digué que tècnicament el pressupost no tenia res a dir, però que
volia dir-li a Ino que si fòra ell “el patró del barco, li donariem
la confiança, però la Sra. Alcaldessa ens l’ha clavat tantes vegades
que ja ha esgotat el crèdit”. Continuà dient que volia llegir una
al·legació que li feren als pressupostos del 2.001 referent a
PROCARSA, i que si els haveren fet cas en alguna ocasió s’havera
estalviat molts diners l’Ajuntamet. I passà a llegir-la.
Finalitzà la
intervenció dient que. “A veure quan malgrat la tirria que té a
Alternativa i a aquest regidor al que no vol ni mirar a la cara, ens
escolta i baixa a la terra, però no en paraules, en fets, per que
toites eixes paraules que diu després no es veuen”.
Xelvi,
digué que esperava que el portaveu els ajudara a canviar el sentit
del vot, però que no havia segut aixó.
Signes,
digué que anava a ser breu ja que el debat ja havia segut llarg. Es
referí a Salom per dir-li que el que ell anomenava
desesperació, ells li deien gestió i tornà a repetir el ja dit sobre
recaptació i llicencies. Digué que no es que confiaren en la rajola,
sinó que confiaven en la gestió, la inversió i els ciutadans de
Carcaixent. Reconegué que s’estava construint molt però que al seu
parer el creiximent no era roïn.
Digué que ells
no entraven a valorar si es comprava per a especular, invertir ... I
respecte a la Casa de la Cultura anuncià que es faria molt abans del
que l’oposició vaticinava, i qua abans estarà la piscina coberta.
A
Albertmésqueres li digué que no anava a entrar en xifres, ja que
no mai estarien d’acord i que com sempre feia referència a les
comunicacions volia dir-li que en sues setmanes l’Avinguda de la
Ribera seria una realitat i que la resta de comunicacions no podia
comprometre’s ja que no depenia d’ells.
(Dons les
dues setmanes han passat ja de sobra, està ja oberta l’Avingudeta?
Ja podem anar en bici a Alzira? Ja podem anar a Vilella sense tindre
que desplaçar-nos fins Alzira i tornar enrere?).
Acabà dient-li
a Xelvi que agraia la seva intervenció, i pensava que podien
haver treballat més abans.
Salom,
comença dient-li a l’Alcaldessa que entenia la seva
intervenció ja que s’havia produit justament quan el saló s’havia
omplert de públic, i que per aixó ràpidament havia parlat de
sensibilitat i del treball per als ciutadans de Carcaixent. Però que
aleshores ell es preguntava, per qui treballava l’oposició? Per a
qui treballen quan es demana que es reduesca el deute? Per tant, li
demanava que no parlara de sensibilitats ja que els 21 regidors
tenen la mateixa.
(O aixó
generosament es suposa).
Seguí
replicant-li que feien trampa al parlar sols de l’escorxador i
l’acord de venda, quan ahi no hi havia discusió i quan diu que si a
la setmana havera venut els terrenys de RENFE s’havera guanyat molt,
però no diu que no poden vendre-ho per que ho prohibeix el conveni
subscrit. També li contestà a Signes que per a saber les
estadístiques del comerç local, es podria utilitzar el departament
de promoció econòmica i que sí que li tindria que preocupar si
s’especula o no.
Finalitzà
dient-li que quan vullguera que els donara informació per a rebatre
les crítiques, i no fer com en el tema de la inmigració que diu que
li preocupa quan no inverteix els diners consignats al 2004 o els
redueix a la mitat en aquests pressupostos.
Signes,
es limità a contestar el darrer dient que no s’invertien els diners
consignats en tant que no hi havera un Pla local i es publicara, ja
que havia de ser eixe pla el que marcara les pautes.
“No coincidim
en absolut, ens diu que anem a allò que ens interessa, es cert igual
que vosté fa. Per aixó aci fem tres intervencions i dues hores, i al
final acabem votant el mateix que anavem a votar”.
Alcaldessa,
digué que com ja s’havien acabat tots els torns de paraula, volia
dir-li al Sr. Salom que com ell havia acabat la seva
intervenció abans que s’omplira el saló, ella tenia que
contestar-li.
(Clar, clar
.... ).
I que en quant
a la venda i compra de patrimoni, digué que l’Ajuntament en tenia i
creia convenient fer eixes transaccions. I acabà dient que li
preocuparia que algun grup que no la recoltza ho fera.
(No digué a
qui es referia, però imaginem que a AV, els de LR ni s’inmutaren, de
fet sabem que estaven al plenari perque els vegerem, per que el que
es sentir-los .....).
Albertmésqueres, vol intervindre però no el deixen per haver
esgotat els torns i es passa a votació.
13 vots a
favor (PP) 2 abstencions (PSPV) i 6 vots en contra (LR/BNV/AV).
Albertmésqueres,
demanà explicar el vot, però tampoc el deixen ja que segons el
Secretari sols pot fer-se quan s’ha modificat respecte al votat en
la comissió corresponent.
2.- RATIFICACIÓ DE L’ACORD DEL CONSELL
GENERAL DE LA VILA DE CARCAIXENT DE 17 DE FEBRER DE 1705, SOBRE
CELEBRACIÓ DEL 300 ANIVERSARI DEL NOMENAMENT DE SANT BONIFACI COM A
PATRÓ DE CARCAIXENT.
Signes,
explicà que la iniciativa parteix de la gent que forma part de la
Cofradia, els quals sol·liciten que es recoltze la programació
d’actes que van a realitzar per a commemorar el 300 anniversari i
que el plenari torne a aprovar aquella designació.
Raonà que
l’expedient s’havia documentat i que se’ls havia comunicat que se’ls
aportarien 6.000.-€ i les infraestructures que precisen.
(Si ferem
una comparativa amb la resta d’associacions del poble, eixiriem
esbalaïts. Esperem en qualsevol cas que als cofrares no se’ls
ocorrega demanar el Pavelló o el Magatzem de Ribera, per que sembla
que son intocables. O serà segons per a qui?).
Finalitzà dient
que s’adherien a la commemoració i els deien que partciparien en
alló que els fora posible.
(Creiem que
estavem a un Estat laic, amb una clara separació del govern i la
religió).
Albertmésqueres, digué que el seu grup s’adheria a la proposta,
igual que quan han tingut capacitat de decisió i equip de govern han
estat al seu costat.
Alcaldesa,
felicità a la Cofradia i reiterà que l’Ajuntament estava dispost a
cooperar i ajudar en el que calguera.
13 vots a
favor (PP/ AV) i 7 abstencions (BNV/LR/ PSPV).
Després de la
votació prengué la paraula Bernardo Daras que explicà la història de
la vinguda de les despulles i l’aprovació de la Festivitat.
|