"El milacre dels pans i els peixos"

Tan extraordinari com aixó fou aquest plenari, en el que ens assabentarem que aquesta vena de fervorositat religiosa que els ha agafat a l'equip municipal té la seva raó de ser, nosaltres paguem 1,8 mil·lins d'euros de prèstec, reduïm a la mitat la partida dels infidels inmigrants i donem el doble d'eixa mateixa consignació a una associació cultural del poble. No a nosaltres no, als cofrares de Sant Bonifaci.

************************

Aquest mes hi hagueren dos plenaris, aquest i un ordinari del que no us podem contar ni l'ordre del dia, ja que aquesta vegada ni passat el plenari ens ha arribat.

***********************

Tenim en funcionament una llista de correu, per intercanviar de forma més dinàmica opinions sobre la política del nostre municipi. Llista a la que us animem a participar activament. 

http://es.groups.yahoo.com/mygroups

PLE NÚMERO TRES

16 de FEBRER 2005

EXTRAORDINARI

ORDRE DEL DIA

1.- PROPOSTA D’APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PRESSUPOST GENERAL D’AQUEST AJUNTAMENT PER A L’EXERCICI DE 2.005.

         El més destacat de la proposta fou que es digué que s’apostava més per la inversió que per l’estalvi i que s’optava per una ciutat comercial. També es digué que s’invertirien 54.000.-€ en l’adquisició de muntanya, 12.000.-€ en l’adequació de barrancs, i 60.000.-€ en parcs infantils. Així com que s’augmentarien les ajudes a les associacions i a la gent amb pocs recursos.

         Salom, començà dient que anava a intentar fer una introducció més curta que la de l’any anterior. Reconegué que a la vista de les xifres calia reconèixer que era un pressupost espectacular, encara que havia compromisos de l’equip de govern que ni eren urgents ni calien, i que de no estar alleugererien la càrrega econòmica de l’Ajuntament. Que hi havia un escenari previsible de bloqueig a anys vinents per imposibilitat d’atendre les càrregues fiscals.

         Continuà explicant que les xifres del PP no s’han acomplert i que ja anunciaren que el problema apareixeria a l’any 2.005, i així esta sent, al no haver ja aportacions extraordinaries com la d’Erosmer, ni indemnitzacions de la Pantanada, ni la liquidació del pòsit, i que ja sols quedava acudir al prèstec i a la venda de patrimoni.

         Aclarí que no és el mateix tenir un patrimoni per a vendre, en el moment oportú, que inmobilitzar-lo en inversions com carrers, i que si be aquests son necesaris, no totes les inversions son iguals i cal prioritzar i en funció de les prioritats pendre les decisions.

         Digué que compartien els projectes com el de la urbanització del sector Apotecari Bodi 1, o el de la piscina coberta, però no el de Bouygues, entre altres raons perque suposava afonar més encara el comerç local. I el mateix respecte al conveni amb RENFE que suposava desembolsar uns diners que no es tenen.

         O la nau de la brigada, que suposa 120.000.-€ d’inversió i que ara per ara no és prioritaria. Com tampoc ho és e sector barxeta-1 tenint en compte els projectes de La Calçada. Creuen que en compte de dos projectes i cap realitat es millor que es duga a terme un.

         En quant al Parc del Bicentenari, consideren que no precisa més que una inversió en neteja i en manteniment.

         Respecte a la Casa de la Cultura, sols es contempla una inversió de 100.000.-€, quan eixa partida es la corresponent a la Conselleria, no havent-se previst res per part de l’Ajuntament.

         Tampoc entenen siga prioritària l’augment de la inversió en l’àrea d’esports, semblant que siga la més mimada, siga per les raons que siga.

         Al seu parare, cal invertir però no sense mesura. I sense oblidar que a l’any vinent esta el pagament més fort del sector Apotecari Bodi-1.

         (Ens preguntem entre unes coses i altres quant ens ha costat ja, el ditxós sector).

         Opinà que calia contindre el pressupost, i atendre assumptes menors del dia a dia que es desatenien en benefici dels grans projectes, i posa com exemples la porta del Mercat que estagué dies sense reparar, la insuficiència del rodatge dels contenidors, la manca d’aparcament per als camions, el fet que per a inmigració es destinara una partida simbòlica quan a hores d’ara suposen el 5% de la població (era un mil·lio de pessetes i s’ha reduït a la mitat), que la partida per a instal·lacions escolars continue sense arribar a les demandes dels centres, que es lleven els prestecs agrícoles però no es fa res per a substituir-ho ...etc.

         Albertmésqueres (AV), digué que intervenia més que res per a explicar el vot d’Alternativa. Explicà que el Grup havia mirat el pressupost i ja avanaçava que el seu vot anava a ser negatiu. Digué que en la seva opinió el director d’orquestra era l’Alcaldessa i que aquesta estava perdent el nord, al tenir que atendre a massa funcions i voler controlar-ho tot. Continuà dient: “No sé si ahir va veure T5 i eixe barquet que anava pegant bacs ... eixa sensació tinc jo ..... I Ino que sempre em diu que no es un titere, però sinó es un títere és un paiaset, perque qui talla l’abaetxo es vosté i la seva familia”.

         Continuà dient-li a l’Alcaldessa que ho era de Carcaixent, i que el poble estava a 35 Km de la costa, i que no era cap altre poble el que governava. Argumentà que estava deixant un endeutament que no podria suportar-se i que Carcaixent Nord (urbanitzadors del sector Apotecari Bodi 1), no anava a ser la solució, que de moment ja havia costat 600 mil·lions de pessetes, unes 34.000.-Ptes per persona de Carcaixent.

         Finalitzà dient que: “Carcaixent Nord es una bomba de relllotgeria que es preocupant, el que junt amb la piscina, la Casa de la Cultura ... anem a posar-nos en un endeutament bestial, i va a deixar una herència preocupant”.

         Xelvi (PSPV), Anuncià que el Grup municipal socialista anava a abstindre’s en la votació dels pressupostis, i aclarí que encara que no era ell qui participava en la Comissió d’Hisenda era eixe el criteri de la companyera de grup, ja que aquesta considerava que no podien recoltzar-se al no estar produint-se inversions que vagen a generar recursos, i per no ser tampoc equilibrats.

         Signes (PP), digué que el pressupost es el document més important que es du a l’Ajuntament, i que no és habitual arribar a un consens. Que el pressupost du moltes partides i l’acord es posible en uns punts i no en altres, però que no es podia votar per parts.

         Aclarí que hi havia un augment del 36% en despeses generals i un 155% en inversions, però que no s’havia augmentat la presió fiscal sobre els ciutadans. En quant al prèstec, digué que era d’1,8 mil·lions d’euros, però que calia tenir en compte que els dos anys anteriors no s’havia demanat.

         I en quant al comerç local considerà que anava bé, tenint en compte que s’havien demanat 43 llicencies més que l’any anterior.

         (També podia tenir en compte que els centres comercials encara no estàn funcionant. Temps al temps).

         Salom, es congratulà de que es recaptara més, però lamentà que l’afany recaptador suposara anar a la caera i captura de l’entreeta dels guals. I criticà el darrer argument de Signes, ja que un augment de llicencies no suposava res, calia analitzar quants negocis es mantenien i quants tancaven rapidament.

         “S’ha passat molta estona parlant sense dir res, ja que s’ha limitat a repetir els numeros que ja més o menys tots coneixen, però no ha entrat a les nostres crítiques. Vostés tenen molta confiança en el sector de la rajola, però en cap cas ha justificat que s’hagen generat tants ingressos. Es vanaglorien que han passat dos anys sense endeutar-se, però no expliquen que no ho han fet per que tècnicament no era posible. I al mateix temps han signat convenis roïns per al poble de Carcaixent, com el projecte de la Casa de la Cultura que sols permet invertir 100.000.-€ ja que no hi ha més diners, o el conveni amb RENFE que no feia falta i vostés sabran per que ho han fet.

         Diuen que anem a pasar d’una ciutat agrícola a una comercial, però no diuen que serà a costa del comerç local ja que els convenis amb Erosmer s’està incomplint. Seria hora que reconegueren que el conveni de la Casa de la Cultura està mal fet.

         Conteste a les crítiques i no es centre al capitol 4 d’inversions per transferencies, o si ho fa no amague que la majoria són procedents de l’Estat”.

         Alcaldessa, li contestà que havia fet varies intervencions que l’havien sorprés. I recordà que feia uns anys un regidor d’esquerres li parlà de sensibilitats, i que ella no ho enten ja que treballar per a tots està al cor de les persones. Igual que tampoc enten que es crtique la venda del patrimoni si al temps es compra, com en el cas de RENFE, quan precisament d’eixa compra ells estàn molt satisfets ja que sols una setmana després ja els digueren que valia més. I per tant es un bé fungible.

         I respecte al prèstec es limità a dir que era normal, quan hi havia expansió.

         Albertmésqueres, digué que tècnicament el pressupost no tenia res a dir, però que volia dir-li a Ino que si fòra ell “el patró del barco, li donariem la confiança, però la Sra. Alcaldessa ens l’ha clavat tantes vegades que ja ha esgotat el crèdit”. Continuà dient que volia llegir una al·legació que li feren als pressupostos del 2.001 referent a PROCARSA, i que si els haveren fet cas en alguna ocasió s’havera estalviat molts diners l’Ajuntamet. I passà a llegir-la.

         Finalitzà la intervenció dient que. “A veure quan malgrat la tirria que té a Alternativa i a aquest regidor al que no vol ni mirar a la cara, ens escolta i baixa a la terra, però no en paraules, en fets, per que toites eixes paraules que diu després no es veuen”.

         Xelvi, digué que esperava que el portaveu els ajudara a canviar el sentit del vot, però que no havia segut aixó.

         Signes, digué que anava a ser breu ja que el debat ja havia segut llarg. Es referí a Salom per dir-li que el que ell anomenava desesperació, ells li deien gestió i tornà a repetir el ja dit sobre recaptació i llicencies. Digué que no es que confiaren en la rajola, sinó que confiaven en la gestió, la inversió i els ciutadans de Carcaixent. Reconegué que s’estava construint molt però que al seu parer el creiximent no era roïn.

         Digué que ells no entraven a valorar si es comprava per a especular, invertir ... I respecte a la Casa de la Cultura anuncià que es faria molt abans del que l’oposició vaticinava, i qua abans estarà la piscina coberta.

         A Albertmésqueres li digué que no anava a entrar en xifres, ja que no mai estarien d’acord i que com sempre feia referència a les comunicacions volia dir-li que en sues setmanes l’Avinguda de la Ribera seria una realitat i que la resta de comunicacions no podia comprometre’s ja que no depenia d’ells.

         (Dons les dues setmanes han passat ja de sobra, està ja oberta l’Avingudeta? Ja podem anar en bici a Alzira? Ja podem anar a Vilella sense tindre que desplaçar-nos fins Alzira i tornar enrere?).

         Acabà dient-li a Xelvi que agraia la seva intervenció, i pensava que podien haver treballat més abans.

         Salom, comença dient-li a l’Alcaldessa que entenia la seva intervenció ja que s’havia produit justament quan el saló s’havia omplert de públic, i que per aixó ràpidament havia parlat de sensibilitat i del treball per als ciutadans de Carcaixent. Però que aleshores ell es preguntava, per qui treballava l’oposició? Per a qui treballen quan es demana que es reduesca el deute? Per tant, li demanava que no parlara de sensibilitats ja que els 21 regidors tenen la mateixa.

         (O aixó generosament es suposa).

         Seguí replicant-li que feien trampa al parlar sols de l’escorxador i l’acord de venda, quan ahi no hi havia discusió i quan diu que si a la setmana havera venut els terrenys de RENFE s’havera guanyat molt, però no diu que no poden vendre-ho per que ho prohibeix el conveni subscrit. També li contestà a Signes que per a saber les estadístiques del comerç local, es podria utilitzar el departament de promoció econòmica i que sí que li tindria que preocupar si s’especula o no.

         Finalitzà dient-li que quan vullguera que els donara informació per a rebatre les crítiques, i no fer com en el tema de la inmigració que diu que li preocupa quan no inverteix els diners consignats al 2004 o els redueix a la mitat en aquests pressupostos.

         Signes, es limità a contestar el darrer dient que no s’invertien els diners consignats en tant que no hi havera un Pla local i es publicara, ja que havia de ser eixe pla el que marcara les pautes.

         “No coincidim en absolut, ens diu que anem a allò que ens interessa, es cert igual que vosté fa. Per aixó aci fem tres intervencions i dues hores, i al final acabem votant el mateix que anavem a votar”. 

         Alcaldessa, digué que com ja s’havien acabat tots els torns de paraula, volia dir-li al Sr. Salom que com ell havia acabat la seva intervenció abans que s’omplira el saló, ella tenia que contestar-li.

         (Clar, clar .... ).

         I que en quant a la venda i compra de patrimoni, digué que l’Ajuntament en tenia i creia convenient fer eixes transaccions. I acabà dient que li preocuparia que algun grup que no la recoltza ho fera.

         (No digué a qui es referia, però imaginem que a AV, els de LR ni s’inmutaren, de fet sabem que estaven al plenari perque els vegerem, per que el que es sentir-los .....).

         Albertmésqueres, vol intervindre però no el deixen per haver esgotat els torns i es passa a votació.

         13 vots a favor (PP) 2 abstencions (PSPV) i 6 vots en contra (LR/BNV/AV).

         Albertmésqueres, demanà explicar el vot, però tampoc el deixen ja que segons el Secretari sols pot fer-se quan s’ha modificat respecte al votat en la comissió corresponent.

         2.- RATIFICACIÓ DE L’ACORD DEL CONSELL GENERAL DE LA VILA DE CARCAIXENT DE 17 DE FEBRER DE 1705, SOBRE CELEBRACIÓ DEL 300 ANIVERSARI DEL NOMENAMENT DE SANT BONIFACI COM A PATRÓ DE CARCAIXENT.

         Signes, explicà que la iniciativa parteix de la gent que forma part de la Cofradia, els quals sol·liciten que es recoltze la programació d’actes que van a realitzar per a commemorar el 300 anniversari i que el plenari torne a aprovar aquella designació.

         Raonà que l’expedient s’havia documentat i que se’ls havia comunicat que se’ls aportarien 6.000.-€ i les infraestructures que precisen.

         (Si ferem una comparativa amb la resta d’associacions del poble, eixiriem esbalaïts. Esperem en qualsevol cas que als cofrares no se’ls ocorrega demanar el Pavelló o el Magatzem de Ribera, per que sembla que son intocables. O serà segons per a qui?).

         Finalitzà dient que s’adherien a la commemoració i els deien que partciparien en alló que els fora posible.

         (Creiem que estavem a un Estat laic, amb una clara separació del govern i la religió).

         Albertmésqueres, digué que el seu grup s’adheria a la proposta, igual que quan han tingut capacitat de decisió i equip de govern han estat al seu costat.

         Alcaldesa, felicità a la Cofradia i reiterà que l’Ajuntament estava dispost a cooperar i ajudar en el que calguera.

         13 vots a favor (PP/ AV) i 7 abstencions (BNV/LR/ PSPV).

         Després de la votació prengué la paraula Bernardo Daras que explicà la història de la vinguda de les despulles i l’aprovació de la Festivitat.